NENS AL.LÈRGICS I LES FESTES D'ANIVERSARI

JO: Em falta menys d'un mes per fer onze anys!!! Oeee!!!

LA MEVA MARE: Un altre any que ha passat volant i el Pau ja està pensant en que és el que podem organitzar pel seu aniversari... Recordo que quan va començar a anar al cole, a P3, els pares portaven un pastís o una coca el dia de l'aniversari dels seus fills i és clar al Pau no podien donar-li. Vaig quedar amb la mestra en que deixaria fixe a la classe un paquet de galetes de les seves perquè no es sentís malament i ell també ho pogués celebrar. A l'any següent, a P4, unes mares es van assabentar de les al.lèrgies del Pau. Jo no havia dit res perquè pensava (i penso) que el nen s'havia d'acostumar a les seves limitacions, vigilar-lo però no sobreprotegir-lo perquè aprengués a conviure amb normalitat amb les seves al.lèrgies i amb les persones que no en tenen. Doncs bé, aquestes mares em van preguntar que podia menjar per tal de portar alguna cosa a la classe de la que ell també en pogués gaudir. Em van fer tan feliç!! Des d'aleshores quan hi han celebracions a classe o a fora, els pares i també els professors i els monitors ens pregunten que li poden donar. La veritat és que ens sentim molt agraïts amb tots ells.

EL MEU PARE: Normalment es menja un entrepà de pa normal (de motlle no perquè es fa amb llet) amb pernil salat o tonyina. Patates fregides de bossa (llegint abans els ingredients perquè segons quina marca posa allò de “puede contener trazas de....” i/o “Bocabits” (que estan fets de blat i que per tant els al.lèrgics al gluten no poden). Amb les begudes típiques no té cap problema i en lloc de pastís s'emporta de casa unes natilles de soia (de la marca PROVAMEL) i unes galetes de xocolata (de la marca FROLLINI que comprem a la botiga VERITAS). Ell ja es preocupa de no tocar el menjar i procura que els altres no el toquin o bé els pares els fan rentar les mans. La resta és jugar, jugar i jugar!!

JO: Quan era més petit i anàvem al “Happypark”, moltes vegades en lloc de pastís donaven “Huevos Kinder” que jo no podia menjar però igualment me'l quedava perquè després els meus pares l'obrien i jo jugava amb la joguina de dintre.

MENJAR SA I CURACIONS DE L'AL.LÈRGIA ALIMENTÀRIA

JO: Quan era més petit sempre els hi deia als pares: “Quan sigui gran menjaré formatge i cafè”

LA MEVA MARE: És veritat!! Gairebé ho havia oblidat... Quan tenia 4 o 5 anys era molt important per ell pensar que podria menjar de tot. Ara que en té 10 prefereix no provar aliments nous perquè té por de trobar-se malament. I és que ho passa fatal pobret... Però jo sempre li dic que en el fons tenim sort de que sigui al·lèrgic, ja que gràcies (o per culpa) d'això la seva alimentació i també la nostra és molt més sana del que ho seria si no li passés res. Mai podem caure en la temptació de menjar pastisseria industrial, la qual cosa evita que entrin en el seu organisme greixos saturats, sucres afegits i altres desastres, mai podem caure en la temptació de substituir una menjada per un “frankfurt”, un “biquini”, o un “mcdonald”, coses que no són igual de saludables que un bon plat de macarrons per exemple. Com a molt i no gaires vegades, ens cruspim un entrepà de pernil salat al “Pans & Company” (després d'avisar de que vigilin amb el formatge) i unes patates fregides amb ketchup (després de llegir els ingredients encara que ja n'hagi menjat altres cops, per més seguretat). Mai ha provat la llet de vaca i tot això que s'ha estalviat, doncs si voleu podem entrar en el debat de si és dolent beure llet animal, tal i com defensen alguns. Nosaltres fa 10 anys que ens hem passat a la soia. Com ell no pot menjar formatge nosaltres gairebé tampoc, i us he de dir que els nostres estómacs fa anys que ens ho agraeixen. Mai ha provat la carn de vedella i l'episodi de les “vaques boges” no ens va treure ni un minut de son, no podem abusar de la carn vermella ni que vulguem i les anàlisi del Pau són perfectes. Què més volem?
EL MEU PARE: Doncs si, una sola cosa, que el Pau no estigui en perill per una ingesta accidental (cosa que ja ens ha passat)
LA MEVA MARE: És per això que de tant en tant investiguem què hi ha de nou. Últimament hem sentit a parlar d'una teràpia que es diu NAET i de l'Arqromerteràpia. No se si ho provarem però el què tenim claríssim és que seguirem menjant com fins ara, tan saludable com ens sigui possible, buscant aliments orgànics, divertint-nos a la cuina inventant plats, fent pastissos de soia i escrivint les receptes en aquest bloc. Tothom hauria de cuidar el què menja i tothom hauria de llegir-se els ingredients del què es fica dintre del cos. No ens ho podem prendre a la lleugera perquè a la llarga la nostra salut pot sofrir les conseqüències.

NOVA RECEPTA SENSE PROTEÏNA DE VACA NI OU

Jo: El dissabte van venir els meus avis a dinar a casa i el meu pare va cuinar un dels meus plats preferits. Mmmm!! Ara us passo la recepta:

PIT DE POLLASTRE AL FORN AMB MOUSSE D'ALBERGÍNIA

El meu pare: Aquesta recepta, fàcil de fer, es pot menjar freda o calenta. És ideal tant per menjars especials com per portar en carmanyola.

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

Una albergínia,

Un parell de pits de pollastre sencers si són grossos o quatre de petits,

Una taronja grossa o dues de petites molt sucoses,

Una llimona,

Pebre vermell dolç,

Vinagre de Mòdena,

Salsa de soia,

Un polsim de pebre negre,

Oli

PREPARACIÓ

En una safata posem en adob els pits de pollastre amb el suc de les taronges, una mica de pebre negre i un regalim de salsa de soia (no cal salar la carn per que la soia ja du sal) i els deixem a la nevera un parell d'hores.

Mentrestant podem fer la mousse i per això tallem l'albergínia per la meitat i sense pelar, la posem en una planxa per marcar la pell fins que tingui un color torradet. Després la girem i deixem que es vagi coent mentre de tant en tant afegim sal, oli i pebre vermell dolç. Quan

observem que la part carnosa és cuita la retirem del foc, buidem amb una cullera la part interior de la cavitat i la posem dins d'un bol. Afegim més pebre vermell, un punt de sal (al gust), i mentre anem passant la batedora (també es pot fer amb thermomix) anem afegint oli de la mateixa forma que com quan fem maionesa. Heu d'aconseguir una textura ben suau. També podeu afegir-hi herbes al gust (comí i/o all i/o julivert i/o herbes de Provença) sempre que no domini el gust, és millor anar provant fins aconseguir una textura i gust apropiats.

Escalfem el forn a 180º i després introduïm la safata amb els pits de pollastre que quedaran cuits entre 20 i 40 minuts, tot depenent del gruix de la carn. Durant aquesta estona anirem ruixant el pollastre amb el seu propi suc i de tant en tant li donarem la volta perquè els dos cantons agafin una mica de color.

Finalment li donarem un cop de grill per acabar-lo de rostir.

La meva mare: La mousse d'albergínia es serveix d'acompanyament del pollastre però també us la podeu menjar sola amb torradetes. Està boníssima !! Ah, i si us voleu emportar el pollastre amb la carmanyola, és més pràctic tallar-lo en rodanxes.