dilluns, 26 d’abril de 2010

FALTA D’INFORMACIÓ SOBRE LES AL·LÈRGIES

JO: Alguns nens del cole em diuen que com sóc al·lèrgic no puc ser fort. Com em veuen prim es pensen que no tinc força però no és veritat!!
LA MEVA MARE: I tan que no ho és!! El Pau, “gràcies” a l’al·lèrgia porta una alimentació molt sana, ja que està obligat a no menjar porqueries. Quina sort!! Bé, són nens i no li hem de donar més importància però potser fets com aquests reflecteixen que hi ha falta d’informació sobre les al·lèrgies, en especial de les al·lèrgies alimentàries exceptuant la del gluten. Els celíacs s’han espavilat i actualment podem trobar menjar sense gluten en molts supermercats i botigues, però és díficilíssim trobar productes (sobretot referits a les postres) que no continguin ou o proteïna de vaca en cap dels seus formats i si ets al·lèrgic a les dues coses alhora ja ni t’ho explico.... Els que en sou ja ho sabeu. A nosaltres sovint ens passa que el record que li queda a la gent és que el Pau és al·lèrgic al gluten (justament la única al·lèrgia que no té), és com si la deducció fos que si tens al·lèrgia als aliments ets al·lèrgic al gluten. I jo crec que això ve donat perquè als mitjans de comunicació es parla més del gluten que de les altres al·lèrgies. Falta ampliar la informació sobre els altres aliments. La majoria de restaurants no estan preparats, el personal no en té ni idea del que els hi parles i sovint et miren de mala gana quan els hi preguntes com està fet un menjar. Dos excepcions que nosaltres hem trobat: el restaurant d’IKEA on tenen un llibre amb els ingredients de tots els plats i la gelateria Häagen Dazs on els encarregats reben formació en aquest àmbit, així en Pau s’ha pogut delectar amb els seus sorbets. (Tot i que cada vegada que hi anem ho tornem a preguntar per si de cas ho han canviat. S’HA DE SER PREVINGUT!!)

També falta informació sobre els símptomes ocasionats per l’al·lèrgia als aliments i falta formació que sovint és suplerta per les bones intencions. Aquesta formació hauria de ser obligatòria per tot el personal de les escoles, sobretot els de menjador (cuiners i monitors). I per què? Doncs en primer lloc perquè la rapidesa en l’actuació pot ser essencial en casos extrems i en segon lloc per prendre’s seriosament qualsevol recomanació dels pares (no pensar que és sobreprotecció) i qualsevol indicació dels propis nens (no pensar que diuen mentides!!)
El que em resulta estrany és que la Generalitat té tota la informació en la seva web http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1352/index.html i que també té un protocol d’actuació a les escoles http://www.xtec.cat/innovacio/salut/ i en canvi no sembla que aquesta hagi arribat a tots els centres.
Us heu fixat que algunes vegades a les pelis o a les series de televisió, els nens “tontets” són al·lèrgics? Crec que això també és degut a la falta d’informació, el que provoca una frivolitat perillosa per part d’alguns professionals que s’hi dediquen. El tema de l'al·lèrgia es fa servir com a recurs per fer riure, aquell nen que sempre esternuda i li cauen els mocs ... o bé el nen al·lèrgic és sinònim de reprimit, que no sap divertir-se ... Jo crec que això és un missatge perjudicial ja que els nens que ho són poden sentir-se malament i els que no ho són poden pensar que això de ser al·lèrgic és alguna cosa de la que es poden riure. Tot i que crec que encara que siguis al·lèrgic s’ha de procurar fer vida normal i no obsessionar-se, el que no pot ser és que no es respecti a les persones i sobretot als nens que ho pateixen. En canvi a la pel·lícula “Lluvia de albóndigas”, on hi surt una noia al·lèrgica al pol·len, la forma de tractar-ho és força correcte. Sempre hauria de ser així. A part de que fan un “lleuger” intent d’anar contra el menjar escombraries. Mireu la web, és molt divertida pels nens.


1 comentari:

  1. Com es habitual en aquest país, en molts temes, ens preocupem del envoltori peró no del contingut.
    I en el cas dels nens al.lèrgics no es una excepció, es crea un protocol peró després no es fa seguiment a l'escoles de com evoluciona el tema.
    Tothom hem sentit parlar de les al.lèrgies peró poques persones han agafat consciència del perill que representa.
    Els intolerants al gluten han aconseguit que els que no en son siguem consciens del que no poden menjar.
    Pot ser caldria fer alguna cosa...falta de marketing???

    ResponElimina