TORRONS I AL.LÈRGIES

JO: Les postres de Nadal que més m'agraden són els polvorons.

LA MEVA MARE: Clar, perquè els polvorons estan fets amb farina, ametlla, sucre llustre i llard de porc i en canvi els torrons no els pot menjar ja que la majoria d'ells porten clara d'ou i encara que només és al·lèrgic a l'ou sense coure, no estem segurs de com els elaboren i de si aquesta clara d'ou està o no,  ben cuita.

EL MEU PARE: De totes maneres, quan comprem polvorons hem de llegir molt bé els ingredients ja que algunes marques posen allò de "pot contenir traces de llet i fruits secs amb pela"

LA MEVA MARE: L'última sorpresa en ingredients me l'he portat aquest passat Nadal mentre llegia distreta els ingredients de la caixa d'un torró de xocolata i ametlles que estava en la taula davant meu. Us poso la foto.

Us heu fixat? A primera vista em vaig alegrar de veure que havien posat un apartat específic de al·lèrgens, però quan vaig seguir llegint em vaig quedar gelada. No solament deia "pot contenir traces de gluten, ou, fruits secs, sèsam i sulfits (antioxidant i conservant molt perillós pels asmàtics)" sinó que a més afegia "pot contenir DERIVATS DE PEIX"!! Què carai fan els derivats de peix en un torró de xocolata i ametlles? Us imagineu que podria passar si a una persona al·lèrgica al peix no se li passa pel cap comprovar si un torró de xocolata i ametlles en porta? Doncs penseu qué passaria si no ho fes...

TEMPS DE CALÇOTS

JO: Els calçots amb salsa son boniiissims!!

LA MEVA MARE: En aquesta foto podeu veure com no diu cap mentida!! Els nens potser són poc inclinats a menjar-ne, però si els podeu acostumar a fer-ho seria fantàstic ja que són molt sans.

EL MEU PARE: Ara és temps de calçots així que aprofiteu per fer-ne. Cliqueu aquest enllaç CLUB DE CUINES DE TV3 i trobareu la recepta per fer la salsa i a més podeu veure el programa on el cuiner Nandu Jubany proposa diverses maneres de cuinar els calçots.

LA MEVA MARE: A la salsa s'hi posa pa, o sigui que els celíacs si la feu a casa cap problema perquè utilitzareu el vostre propi pa però si la voleu menjar al restaurant no podreu...

EL MEU PARE: I si aneu al restaurant VIGILEU perquè nosaltres ens hem trobat amb que en lloc de pa hi posen GALETA... i és clar si ets al.lèrgic a la LLET i/o al OU i les galetes que han posat en porten....

LA MEVA MARE: La salsa també porta ametlles i avellanes, vigileu els al.lèrgics als fruits secs...

AMANIDA DE MONGETA TENDRA I TONYINA

JO: No m'agrada la verdura!!!!

LA MEVA MARE: Ser al.lèrgic alimentari no el fa diferent als altres nens.... per això aquesta recepta serveis per a tots els nens, al.lèrgics i no al.lèrgics.

EL MEU PARE: Bulliu la mongeta tendra i la patata com feu normalment, amb la patata tallada una mica més petita que de costum. Quan estigui cuita la deixeu refredar una mica i afegiu tonyina, tomàquets petits, olives i uns brots de canònics. Després l'amaniu amb oli i vinagre de Mòdena. D'aquesta manera en Pau a més de menjar la mongeta tendra perquè és sana, en gaudeix com un camell!!

LA MEVA MARE: S'assembla a l'ensalada russa però sense pastanaga (que també n'hi podeu posar si voleu) i SENSE PÈSOLS, doncs en Pau n'és al.lèrgic.

ALIMENTACIÓ SANA

JO: Hola! La meva mare em diu que pengi aquest enllaç on es parla de com l'alimentació pot prevenir el càncer  www.dolcarevolucio.cat

LA MEVA MARE: En Pau pot menjar el 90% d'aliments que recomanen en aquesta web. En el seu cas (i segur que també en el d'altres persones) és podria dir que gràcies a l'al.lèrgia hem descobert com alimentar-nos d'una forma més sana i fins i tot prevenir algunes malalties!!

En aquesta web també podeu trobar la força curativa de les plantes. Penseu a qui no l'interessa en absolut que això es sàpiga....

JO: A les farmaceeeeeutiques!!

EL MEU PARE: Com dirien al programa de Polònia....

SUBSTITUTS DE L'OU A LA CUINA

LA MEVA MARE: Nosaltres sempre fem servir el suc de taronja, però voltant per la xarxa n'he descobert d'altres com les llavors de lli mòltes, la farina de cigró, farina de blat de moro, el platan i la llet de vaca o de soja. Si voleu més informació cliqueu aquí

MOLLES (MIGAS en castellà)

 JO: La mama no hi és, ha anat al cinema

EL MEU PARE: Doncs aprofitaré per explicar-vos una recepta que em feia la meva mare quan vivíem a Granada i que he descobert que en Pau se la pot menjar: “Migas” o en català Molles.

Ingredients:

Pa sec (un parell de barres) (Ja fa uns quants dies que el vaig guardant)

All

Polsim de sal i pebre vermell dolç

Oli d'oliva

Acompanyament: Bacó fumat (també pot ser xoriço, sobrassada, ou ferrat, però evidentment nosaltres no n'hi posem per l' al.lèrgia).

No se si sabeu que la pasta, les patates i l'arròs són transmissors de gustos, doncs les Molles també ho poden ser i a més és un plat que agrada molt als nens. Els al·lèrgics al gluten poden provar-ho amb el pa sense gluten, jo crec que també serà boníssim.

Elaboració:

En primer lloc heu de posar el pa en remull en un recipient amb aigua amb una mica de sal durant deu minuts. Mentre daurem l'all picat i tallat i després fregim el bacó només volta i volta, reservem.

Ara esmicolem al màxim el pa mullat i escorrem tant com puguem l'aigua i l'anem posant a la paella. Amb l'espàtula s'ha d'anar xafant i remenant molt sovint, veureu que al principi serà com una massa compacta i pensareu que d'allà no sortirà res de bo però heu de tenir molta paciència i anar-hi treballant durant molta estona, ben bé estareu de mitja hora a tres quarts depenent de la quantitat de foc però heu d'aconseguir que marxi gairebé tota l'aigua del pa. Veureu que cap al final, la massa s'anirà esmicolant i agafant color, en aquest punt poseu una mica més d'oli, rectifiqueu de sal i afegiu un polsim de pebre vermell dolç.

Remeneu i quan veieu que ja té la textura desitjada i tot el pa ja té forma de molles petites afegiu l'all i el gust escollit que en el meu cas és el bacó fumat que ja li he donat abans volta i volta a la paella i l'he tallat a trossets petits. Saltem una estona i ja podem servir, podeu afegir damunt un ou fregit, o sobrassada o el que us vingui de gust, en el nostre cas i per l'al·lèrgia ja ens està bé així i us asseguro que és un menjar molt suculent.

TAVERNA EL GLOP (de Gràcia)

LA MEVA MARE: Un altre dels pocs restaurants on anem és La Taverna El Glop de Gràcia, al carrer Sant Lluís, 24.

EL MEU PARE: Parlem concretament de la Taverna El Glop que es troba a Gràcia perquè tenen més restaurants per Barcelona però nosaltres només podem parlar d'aquest. Es tracta d'un lloc dedicat especialment a la carn a la brasa, i és per això que el Pau hi troba molta varietat alhora de menjar. Amanides, Carxofes, Calçots quan toca, Pernil serrà o ibèric, Pa de coca, Torrades, Gaspatxo a l'estiu, Carpaccio de salmó, Salmó fumat, Pollastre, Conill, Costelles de xai, Ànec, Galtes de porc, Peus de porc, “Secreto” Ibèric (és de porc), i també peix a la planxa. Als migdies dels dies laborables fan menú, però no està pensat per al.lèrgics.

LA MEVA MARE: Només cal tenir la precaució d'avisar-los de que vagin amb cura amb els estris de tallar el pernil. Amb la carn no hem tingut mai problemes, suposo que és perquè la brasa és autèntica i el foc ho crema tot.

EL MEU PARE: Quan hi aneu descobrireu que hi han cambrers de tot arreu, per això la primera vegada que expliqueu el tema de l'al.lèrgia procureu que sigui d'aquí que ho tindreu més fàcil, però en general tots són molt amables, sobretot amb els nens.

JO: El meu menjar preferit és: Calçots, Pa de coca, Galtes de porc i plàtan amb sucre.

TAVERNA EL GLOP (de Gràcia) 

PANELLETS PER AL.LÈRGICS

EL MEU PARE: T'enrecordes del bé que ens ho vam passar aquell dia?

JO: I tant!! M'agrada molt fer panellets i sobretot menjar-me'ls...

Per fer la massa:

½ kg. d'ametlla picada

½ kg. de sucre en pols

150g. de moniato, patata o carabassa, segons com ens agradi de dolç (també podem fer meitat i meitat de qualsevol dels tres)

La ratlladura d'una llimona

1 ou (o el suc d'una taronja si ets al.lèrgic al ou)

Per farcir i "engalanar" els panellets:

¼ kg. de pinyonets

¼ kg. d'ametlla picada ( trossejada )

¼ kg. de codonyat

¼ kg. de coco ratllat

3 culleretes de cafè soluble

1 ou (o el suc d'una taronja si ets al.lèrgic al ou)

Com fem la massa?

Bullim els moniatos, les patates o la carabassa, (segons el que haguem triat) durant uns 20 minuts (que quedin una mica tous!) seguidament els pelem , els trossegem i xafem una mica. Ho deixem refredar.

Barregem l'ametlla picada molt fina, el sucre en pols, l'ou (o el suc de la taronja) i seguidament hi afegim la massa xafada. Ho anirem amassant una estoneta fins que ens quedi una pasta lligada. Quan la massa hagi agafat consistència hi afegirem la ratlladura de la pela de la llimona

Com fem les diferents classes de panellets?

Agafem una mica de massa i... És l'hora de fer boletes!! Gairebé millor que fer plastilina!

De pinyons o ametlla

Prenem unes quantes boletes i les suquem en l'ou batut (o el suc de taronja) i seguidament les arrebossem amb pinyonets o ametlles picades.

De coco

Agafem una mica de massa, hi afegim el coco ratllat , ho amassem una mica i fem una "botifarra" que seguidament haurem de tallar a trossets més petits. A cada un d'ells li donarem forma de con i li tirarem una mica de coco ratllat per sobre.

De cafè

Primer dissolem el cafè amb una mica d'aigua i ho afegim a la massa, en fem també boletes i les arrebossem en sucre llustre. Què negres ens quedaran les mans!

De codonyat

Fem una altra "botifarra" i la farcim amb codonyat. Com ens lleparem els dits! La tallem a trossets petits i tirem una mica de sucre llustre a sobre de cada un dels trossets.

Quan els tinguem tots a punt, els posem damunt d'una safata de pa d'àngel, d'aquesta manera un cop cuits si queden una mica enganxats al pa, no passa res, també ens el menjarem! Després els posem al forn (gratinador) a 250 graus durant uns 7 minutets (controlarem però que no se'ns rosteixin massa!) i a l'atac! Bon profit!!!!

ELS AEROPORTS I ELS AL.LÈRGICS

JO: Els meus pares han viatjat a Londres!!

LA MEVA MARE: Sí, és veritat. I ens ho vam passar molt bé. Naturalment va ploure, com és molt habitual en aquesta ciutat. Però això no li resta encant, al contrari. Gent de tot arreu, mil teatres per anar a veure obres musicals, botigues de totes les mides, pubs i restaurants per escollir.... I tota l'estona pensant: Si el Pau fos aquí amb nosaltres no podria menjar gairebé res. I és que per nosaltres i en general per tothom, la dieta mediterrània és el millor. Verdura, fruita, oli d'oliva, i peix o carn a la brasa. Aquesta és la nostra dieta bàsica i per tan en països que utilitzen en gran quantitat la mantega i el formatge i les salses son difícils per un al.lèrgic.

EL MEU PARE: I no parlem dels aeroports!!

LA MEVA MARE: Tens raó!! Mentre esperàvem enlairar-nos, vaig xafardejar les botigues, sobretot al aeroport de Londres, i no vaig trobar cap botiga d'aliments pensada pels al.lèrgics...!! Si hagués hagut de comprar alguna cosa de menjar pel Pau només hauria pogut donar-li patates fregides... Com feia molts anys que no volava m'havia imaginat que en un aeroport, i més en el de Londres, això estaria resolt!! Hi havien botigues de tot: Maletes, records, pel.lícules, colònies, tabac, alcohol, cosmètica, roba, premsa, llibres, xuxes, galetes, bombons, xocolates, begudes... excepte productes sense gluten, productes de soia, productes sense ou, sense llet, sense lactosa... Jo no en vaig trobar ni un!! No calen més comentaris.

TAVERNA CAL BARBER

LA MEVA MARE: Aquest estiu, vam dinar en aquesta taverna de Sant Antoni de Calonge al Passeig Marítim. Està especialitzada en productes de l'Empordà. A banda de que tot estava boníssim, quan van saber que en Pau era al·lèrgic van ser MOLT AMABLES amb nosaltres. Ell va menjar:

Pernil ibèric (abans de tallar-lo van netejar la màquina a fons) El pa torrat estava excel·lent.
Patates Costa Brava amb salsa de tomàquet (natural). Sense demanar-ho ens va dur la botelleta del picant perquè poguéssim llegir els ingredients!! I en podia menjar!!
Compota de poma que estava exquisida

O sigui que hi tornarem. 

TAVERNA CAL BARBER 

ELS RESTAURANTS I ELS AL·LÈRGICS

JO: A mi no m'agrada anar a menjar a un restaurant

LA MEVA MARE: És natural que a el Pau no li agradi. Que us he de dir del complicat que és anar de restaurants amb un nen al·lèrgic als aliments! La majoria de plats no els pot menjar, els que sí que pot has de consultar com estan cuinats per no emportar-te cap sorpresa. Quan preguntes com està cuinat has d'anar amb compte de com formules la pregunta perquè hi ha qui s'ofèn, i de postres, a tot estirar fruita i és probable que no tinguis massa on escollir....

EL MEU PARE: Quan preguntem els ingredients d'un plat, el primer que diem és que el nen és al·lèrgic. En general, la gent és més amable quan es tracta d'un nen, i d'altra banda no s'atreveixen a enganyar-te, ja que una vegada vam tenir un ensurt quan un cambrer ens va dir que un plat no portava peix de roca i en realitat no tenia ni idea.

LA MEVA MARE: Navegant per la xarxa he llegit que a Suècia (no podia ser en cap altra part!) els restaurants poden obtenir el certificat "allergy-free" (lliure d'al·lèrgia) després que el personal hagi rebut un curs especialitzat en al·lèrgies. És fantàstic! Així hauria de ser a tot arreu. De tota manera he de dir que a molts restaurants d'aquí hem trobat bones persones que ens han ajudat quan han conegut la nostra problemàtica. Per això he pensat que penjaré en el meu bloc els noms dels restaurants en els que ens hem sentit a gust i en els quals el Pau ha pogut menjar tranquil. No és que anem a molts llocs però potser us serveixi d'ajuda.

LLET DE VACA?

JO: Ja s'ha acabat anar a la piscina... m'ho passo molt bé a l'aigua!!

LA MEVA MARE: Ja s'han acabat les vacances... passen tan de pressa... Hem tingut un estiu tranquil en tots els aspectes, sobretot en el de l'al.lèrgia. Només un parell de vegades en que hem comprat el pernil salat en botigues en les quals el tallen a màquina, i encara que els hem demanat que la netegessin i ho han fet, el resultat han estat picors a la gola. Com que no hi ha conscienciació del perill que suposen les al·lèrgies, a la màquina, ja sabeu, es tallen els embotits, els formatges i el pernil, uns darrere dels altres!!

EL MEU PARE: Una cosa que ens ha cridat l'atenció aquest estiu és la conversa que vam tenir amb els pares d'una nena també al.lèrgica als aliments.

LA MEVA MARE: Sí, és veritat!! Tenen dues nenes, la gran al.lèrgica i la petita no. La gran, igual que el Pau no ha pres mai llet de vaca. Tots dos estan ben sans i tots dos han pres sempre llet de soia. Doncs bé, la mare també volia donar-li llet de soia a la petita, per dos motius, un pel bé que li ha funcionat aquesta llet amb la gran i dos per evitar-li accidents. Doncs el pediatra i fins i tot el metge especialista en al.lergia li aconsellen que no ho faci, que és millor donar-li llet de vaca pel seu creixement!!!

EL MEU PARE: Nosaltres no som molt alts, jo faig 1,70m i la meva dona 1,63m. A la classe del Pau, a part de 2 nens altíssims, de la resta el Pau estaría en la mitja-alta

LA MEVA MARE: No ho entenc. Perquè aquesta insistència de la medicina tradicional amb la llet de vaca? I si a més tenim en compte que actualment la majoria de vaques ja no pasturen, l'únic que aconseguim és donar-los mes farines de la que necessiten, amb el que representa d'increment de greixos. Llegiu-vos aquest llibre i podreu descobrir el molt que hem de vigilar la nostra alimentació i la dels nostres fills!!!

L'ÚLTIM ENSURT

JO: Estic de VACANCES!!!

LA MEVA MARE: Doncs si, per fi estem descansant!! Nosaltres hem plegat de treballar i el Pau ja acabat el Casal de Juliol, que el fa dins del mateix cole. Ens va molt bé que sigui així perquè d'aquesta manera tenim controlats els dinars, doncs són les mateixes cuineres de tot l'any i ja el coneixen.

EL MEU PARE: Si però tot i així tenim ensurts....

LA MEVA MARE: Tens raó, i és que no es pot baixar la guàrdia!! L'últim dia de cole vam haver d'anar d'urgències perquè li van donar un plat que duia formatge ratllat per sobre!!! Com pot ser que li donin formatge després de tants anys? Doncs un error... Igual que l'any passat, quan ell i jo vam anar al metge i vam entrar a un bar on tenen llet de soia. Jo vaig demanar un got de llet de soia pel Pau i un cafè amb llet de vaca per mi. Es van equivocar i ho van fer al revés. Ell tenia molta set i abans que jo fes el primer glop ell ja s'havia begut mig got. Un error fatal... Va ser l'episodi més greu que hem viscut. Va tenir un xoc anafilàctic, per sort se'n va sortir. La cuinera de l'escola se'n fa creus igual que la noia del bar que plorava sense parar. Què els hi puc dir? És un error evidentment sense mala intenció. Però també és un excés de confiança, perquè et penses que ho tens tot controlat i la vida no la tens mai controlada. Per això és necessària la màxima labor informativa, a nivell de riscos, símptomes, i actuacions. Que arribi als restaurants, hospitals, escoles i que tothom sàpiga el molt que ens hi juguem.

BURRETS CATALANS AMB ALVOCAT-MOLA!!

Recepta adaptada dels “Burritos” mexicans amb güacamole a Burrets catalans amb alvocat-mola!

Ingredients per a 4 persones:

Per a l'Alvocat-mola

3 Alvocats madurs

½ ceba petita

1 tomàquet madur

½ Pebrot verd petit

½ Pebrot vermell petit

Sal (al gust)

Pebre negre (al gust)

3 cullerades soperes d'oli d'oliva

Per al farcit dels Burrets catalans

Per al suc de tomàquet

1 ceba petita

5 tomàquets madurs

½ llimona

50 cc. d' oli d'oliva

Polsim de pebre vermell dolç

1 rajolí de vinagre de Mòdena

Per a les verduretes

1 ceba gran

2 alls

1 pebrot verd

1 pebrot vermell

1 carbassó

Herbes de Provença

50 cc. d'oli d'oliva

½ got de vi blanc sec

I com a carns

2 pits de pollastre filetejats

4 talls prims de llom

Curri

-->

Elaboració de l'Alvocat-mola

Tallem els alvocats per la meitat, els traiem l'os i la pell amb una cullera. Els posem dins d'un bol, tirem un polsim de sal i amb una forquilla els anem aixafant fins aconseguir una pasta homogènia. És molt important fer-ho a mà perquè utilitzar la batedora canvia totalment la textura i sobretot el sabor. Amb un ratllador triturem la ceba, els pebrots i el tomàquet mentre anem barrejant i xafant amb la forquilla, afegim també el suc de mitja llimona i rectifiquem amb sal i pebre al gust.

Elaboració del farcit del Burret català (espero que el qui té la patent no ens denunciï....)

Les verduretes

En una paella posem l'oli a escalfar juntament amb els alls filetejats, un cop daurats afegim la ceba tallada a trossos petits. Quan prengui una mica de color afegirem el pebrot tallat també a fines tiretes no massa llargues. Finalment el carbassó sense pell també a trossos. Tirem el vi blanc i el reduïm poc a poc fins que tot quedi ben cuit. Cinc minuts abans afegim les herbes.

El suc de tomàquet

En una altra paella escalfem l'oli i posem a rostir la ceba ratllada lentament, afegim un rajolí de vinagre de Mòdena i anem remenant fins que quedi ben daurada. Ratllem els tomàquets i els afegim a la paella, seguim remenant de tant en tant i el deixem fent xup xup fins que quedi una salsa espessa.

-->

Les carns

Les salpebrem una mica i les tallem en tiretes petites i no massa llargues. Posem la carn en una planxa amb una mica d'oli, tirem el curri per damunt i la saltegem per que es vagi fent poc a poc. Quan estigui ben torrada la traiem del foc. És clar que això va al gust del consumidor però a mi m'agrada més aviat torradeta per que li dóna textura al costat de les verduretes.

L'Alvocat-mola el servim sense el formatge perquè som al·lèrgics però igualment està molt bo. Ens el mengem amb els “nachos” triangulars que venen en els supers. N'hi han de diferents gustos però no tots els podem menjar,

sobretot llegiu els ingredients!!. De totes formes a Veritas en trobem uns que només tenen farina de blat de moro. Us he de dir que entre el Pau i nosaltres els fulminem i mai no deixem res dins del bol.

-->

Pel que fa els Burrets servirem en bols diferents cada un dels plats abans elaborats i es tracta que els comensals es “fabriquin” els seus Burrets catalans de la següent manera:

1. Agafem una “tortita” mexicana que amb anterioritat hem escalfat en una planxa o al microones i la posem damunt del plat. Per les “tortitas” hi ha 3 opcions. Una és comprar-les en els supers habituals, però aquestes no són 100% de farina de blat de moro, i si sou al.lèrgics al gluten..... La segona és buscar-les a Veritas o botigues mexicanes on les trobareu 100% de blat de moro. A prop de casa nostra hi ha una bodegueta que en té!! I tercera fer-les vosaltres mateixos. (Si la voleu tenim la recepta)

2. Hi posem una mica de suc de tomàquet

3. Ara una cullerada d'herbes

4. I per damunt uns trossets de carn

5. Ara l'enrotllem (heu de mirar de no posar massa quantitat o serà difícil de fer el Burret), el tanquem per sota, i...


6.Ja ens el podem menjar, mmm!! que bons...

ELS GELATS DE GEL I ELS NENS AL.LÈRGICS

JO: A vegades els meus pares fan gelats de gel a casa.

LA MEVA MARE: Sí és veritat. Ens van regalar un estri de cuina, una mena de tub de plàstic on hi poses el suc d'una fruita (llimona per exemple) barrejat amb sucre i el guardes al congelador. Està molt bo però el sabor s'en va ràpidament i al final et quedes amb el gust de l'aigua del gel.

JO: A mi el gelat que m'agrada més és el Calippo de coca-cola i el de pinya amb taronja

LA MEVA MARE: Aquest gelat és el que normalment es menja. L'altre dia, però, vam demanar en un restaurant un gelat de gel de la Nestlé que es diu FANTASMIKOS. Naturalment primer vam llegir els ingredients i no se'l va poder menjar perquè portava proteïna de llet i llet desnatada en pols. Pobret ja està resignat... però el que jo em pregunto és perquè un gelat que es fa amb gel i fruita ha de portar proteïna de llet i llet en pols? Es veu que serveix per corregir el sabor.... però perquè hem de corregir el sabor de la fruita? Independentment de l'al.lèrgia la meva reflexió va encaminada al perquè ens estem acostumant a que ens enganyin amb el sabor dels aliments i sobretot perquè deixem que ho facin amb els nostres fills. Vinga proteïna de llet o sèrum de llet o llet en pols i vinga edulcorants!! I vinga conservants!! Us heu fixat en tot el que porten alguns caramels o la pastisseria industrial o les begudes de cola o d'altres sabors? No crec que sigui massa bo per la salut.

Hauríem d'acostumar als nostres fills a menjar els aliments de la terra, tal com la terra ens els dóna i hauríem de poder consumir productes d'agricultura orgànica perquè els productes químics que s'estan utilitzant actualment són nocius, i hauríem de lluitar perquè no és fessin servir tans additius i tantes enganyifes que només són útils per enllaminir als nens i que no vulguin altres aliments més sans. I si no mireu-vos aquest fragment d'un documental fet a França que és diu “Els nostres fills ens acusaran” i que parla dels productes químics en l'agricultura i la seva relació amb l'augment entre la població del càncer i d'altres malalties.

MACARRONS DE SUPERVIVÈNCIA

JO: M'agraden molt els macarrons de la meva mare!!!

LA MEVA MARE: Si seguiu el bloc sabreu que lo meu no és la cuina. A casa el cuiner és el pare de la criatura, jo només faig cuina de supervivència. Però és clar, amb un nen al.lèrgic als aliments, això és molt difícil doncs aquelles coses que es poden fer ràpides quan arribes tard a casa i el nen té gana, tu no les pots fer perquè el seu organisme no les admet. Com fer una truiteta o un ou ferrat que es fa en un moment, o menjar-se un “biquini” pel camí, o fer uns macarrons amb salsa de tomàquet de pot perquè fer la salsa amb tomàquet natural porta més temps. Doncs ara he trobat una conserva de tomàquet fregit que el Pau pot menjar i que està en els supermercats normals perquè és de la Gallina Blanca. No porta additius ni conservants. I tampoc gluten. Així és que en tinc sempre a casa i ho faig servir en moments de “vida o mort”. Si anem amb temps continuem fent la salsa de tomàquet a mà, perquè tot i que aquesta que us comento queda bastant bona no hi ha res com els ingredients naturals ja sigui per al paladar o bé per a la salut.

NENS AL.LÈRGICS I LES FESTES D'ANIVERSARI

JO: Em falta menys d'un mes per fer onze anys!!! Oeee!!!

LA MEVA MARE: Un altre any que ha passat volant i el Pau ja està pensant en que és el que podem organitzar pel seu aniversari... Recordo que quan va començar a anar al cole, a P3, els pares portaven un pastís o una coca el dia de l'aniversari dels seus fills i és clar al Pau no podien donar-li. Vaig quedar amb la mestra en que deixaria fixe a la classe un paquet de galetes de les seves perquè no es sentís malament i ell també ho pogués celebrar. A l'any següent, a P4, unes mares es van assabentar de les al.lèrgies del Pau. Jo no havia dit res perquè pensava (i penso) que el nen s'havia d'acostumar a les seves limitacions, vigilar-lo però no sobreprotegir-lo perquè aprengués a conviure amb normalitat amb les seves al.lèrgies i amb les persones que no en tenen. Doncs bé, aquestes mares em van preguntar que podia menjar per tal de portar alguna cosa a la classe de la que ell també en pogués gaudir. Em van fer tan feliç!! Des d'aleshores quan hi han celebracions a classe o a fora, els pares i també els professors i els monitors ens pregunten que li poden donar. La veritat és que ens sentim molt agraïts amb tots ells.

EL MEU PARE: Normalment es menja un entrepà de pa normal (de motlle no perquè es fa amb llet) amb pernil salat o tonyina. Patates fregides de bossa (llegint abans els ingredients perquè segons quina marca posa allò de “puede contener trazas de....” i/o “Bocabits” (que estan fets de blat i que per tant els al.lèrgics al gluten no poden). Amb les begudes típiques no té cap problema i en lloc de pastís s'emporta de casa unes natilles de soia (de la marca PROVAMEL) i unes galetes de xocolata (de la marca FROLLINI que comprem a la botiga VERITAS). Ell ja es preocupa de no tocar el menjar i procura que els altres no el toquin o bé els pares els fan rentar les mans. La resta és jugar, jugar i jugar!!

JO: Quan era més petit i anàvem al “Happypark”, moltes vegades en lloc de pastís donaven “Huevos Kinder” que jo no podia menjar però igualment me'l quedava perquè després els meus pares l'obrien i jo jugava amb la joguina de dintre.

MENJAR SA I CURACIONS DE L'AL.LÈRGIA ALIMENTÀRIA

JO: Quan era més petit sempre els hi deia als pares: “Quan sigui gran menjaré formatge i cafè”

LA MEVA MARE: És veritat!! Gairebé ho havia oblidat... Quan tenia 4 o 5 anys era molt important per ell pensar que podria menjar de tot. Ara que en té 10 prefereix no provar aliments nous perquè té por de trobar-se malament. I és que ho passa fatal pobret... Però jo sempre li dic que en el fons tenim sort de que sigui al·lèrgic, ja que gràcies (o per culpa) d'això la seva alimentació i també la nostra és molt més sana del que ho seria si no li passés res. Mai podem caure en la temptació de menjar pastisseria industrial, la qual cosa evita que entrin en el seu organisme greixos saturats, sucres afegits i altres desastres, mai podem caure en la temptació de substituir una menjada per un “frankfurt”, un “biquini”, o un “mcdonald”, coses que no són igual de saludables que un bon plat de macarrons per exemple. Com a molt i no gaires vegades, ens cruspim un entrepà de pernil salat al “Pans & Company” (després d'avisar de que vigilin amb el formatge) i unes patates fregides amb ketchup (després de llegir els ingredients encara que ja n'hagi menjat altres cops, per més seguretat). Mai ha provat la llet de vaca i tot això que s'ha estalviat, doncs si voleu podem entrar en el debat de si és dolent beure llet animal, tal i com defensen alguns. Nosaltres fa 10 anys que ens hem passat a la soia. Com ell no pot menjar formatge nosaltres gairebé tampoc, i us he de dir que els nostres estómacs fa anys que ens ho agraeixen. Mai ha provat la carn de vedella i l'episodi de les “vaques boges” no ens va treure ni un minut de son, no podem abusar de la carn vermella ni que vulguem i les anàlisi del Pau són perfectes. Què més volem?
EL MEU PARE: Doncs si, una sola cosa, que el Pau no estigui en perill per una ingesta accidental (cosa que ja ens ha passat)
LA MEVA MARE: És per això que de tant en tant investiguem què hi ha de nou. Últimament hem sentit a parlar d'una teràpia que es diu NAET i de l'Arqromerteràpia. No se si ho provarem però el què tenim claríssim és que seguirem menjant com fins ara, tan saludable com ens sigui possible, buscant aliments orgànics, divertint-nos a la cuina inventant plats, fent pastissos de soia i escrivint les receptes en aquest bloc. Tothom hauria de cuidar el què menja i tothom hauria de llegir-se els ingredients del què es fica dintre del cos. No ens ho podem prendre a la lleugera perquè a la llarga la nostra salut pot sofrir les conseqüències.

NOVA RECEPTA SENSE PROTEÏNA DE VACA NI OU

Jo: El dissabte van venir els meus avis a dinar a casa i el meu pare va cuinar un dels meus plats preferits. Mmmm!! Ara us passo la recepta:

PIT DE POLLASTRE AL FORN AMB MOUSSE D'ALBERGÍNIA

El meu pare: Aquesta recepta, fàcil de fer, es pot menjar freda o calenta. És ideal tant per menjars especials com per portar en carmanyola.

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

Una albergínia,

Un parell de pits de pollastre sencers si són grossos o quatre de petits,

Una taronja grossa o dues de petites molt sucoses,

Una llimona,

Pebre vermell dolç,

Vinagre de Mòdena,

Salsa de soia,

Un polsim de pebre negre,

Oli

PREPARACIÓ

En una safata posem en adob els pits de pollastre amb el suc de les taronges, una mica de pebre negre i un regalim de salsa de soia (no cal salar la carn per que la soia ja du sal) i els deixem a la nevera un parell d'hores.

Mentrestant podem fer la mousse i per això tallem l'albergínia per la meitat i sense pelar, la posem en una planxa per marcar la pell fins que tingui un color torradet. Després la girem i deixem que es vagi coent mentre de tant en tant afegim sal, oli i pebre vermell dolç. Quan

observem que la part carnosa és cuita la retirem del foc, buidem amb una cullera la part interior de la cavitat i la posem dins d'un bol. Afegim més pebre vermell, un punt de sal (al gust), i mentre anem passant la batedora (també es pot fer amb thermomix) anem afegint oli de la mateixa forma que com quan fem maionesa. Heu d'aconseguir una textura ben suau. També podeu afegir-hi herbes al gust (comí i/o all i/o julivert i/o herbes de Provença) sempre que no domini el gust, és millor anar provant fins aconseguir una textura i gust apropiats.

Escalfem el forn a 180º i després introduïm la safata amb els pits de pollastre que quedaran cuits entre 20 i 40 minuts, tot depenent del gruix de la carn. Durant aquesta estona anirem ruixant el pollastre amb el seu propi suc i de tant en tant li donarem la volta perquè els dos cantons agafin una mica de color.

Finalment li donarem un cop de grill per acabar-lo de rostir.

La meva mare: La mousse d'albergínia es serveix d'acompanyament del pollastre però també us la podeu menjar sola amb torradetes. Està boníssima !! Ah, i si us voleu emportar el pollastre amb la carmanyola, és més pràctic tallar-lo en rodanxes.

FALTA D’INFORMACIÓ SOBRE LES AL·LÈRGIES

JO: Alguns nens del cole em diuen que com sóc al·lèrgic no puc ser fort. Com em veuen prim es pensen que no tinc força però no és veritat!!
LA MEVA MARE: I tan que no ho és!! El Pau, “gràcies” a l’al·lèrgia porta una alimentació molt sana, ja que està obligat a no menjar porqueries. Quina sort!! Bé, són nens i no li hem de donar més importància però potser fets com aquests reflecteixen que hi ha falta d’informació sobre les al·lèrgies, en especial de les al·lèrgies alimentàries exceptuant la del gluten. Els celíacs s’han espavilat i actualment podem trobar menjar sense gluten en molts supermercats i botigues, però és díficilíssim trobar productes (sobretot referits a les postres) que no continguin ou o proteïna de vaca en cap dels seus formats i si ets al·lèrgic a les dues coses alhora ja ni t’ho explico.... Els que en sou ja ho sabeu. A nosaltres sovint ens passa que el record que li queda a la gent és que el Pau és al·lèrgic al gluten (justament la única al·lèrgia que no té), és com si la deducció fos que si tens al·lèrgia als aliments ets al·lèrgic al gluten. I jo crec que això ve donat perquè als mitjans de comunicació es parla més del gluten que de les altres al·lèrgies. Falta ampliar la informació sobre els altres aliments. La majoria de restaurants no estan preparats, el personal no en té ni idea del que els hi parles i sovint et miren de mala gana quan els hi preguntes com està fet un menjar. Dos excepcions que nosaltres hem trobat: el restaurant d’IKEA on tenen un llibre amb els ingredients de tots els plats i la gelateria Häagen Dazs on els encarregats reben formació en aquest àmbit, així en Pau s’ha pogut delectar amb els seus sorbets. (Tot i que cada vegada que hi anem ho tornem a preguntar per si de cas ho han canviat. S’HA DE SER PREVINGUT!!)

També falta informació sobre els símptomes ocasionats per l’al·lèrgia als aliments i falta formació que sovint és suplerta per les bones intencions. Aquesta formació hauria de ser obligatòria per tot el personal de les escoles, sobretot els de menjador (cuiners i monitors). I per què? Doncs en primer lloc perquè la rapidesa en l’actuació pot ser essencial en casos extrems i en segon lloc per prendre’s seriosament qualsevol recomanació dels pares (no pensar que és sobreprotecció) i qualsevol indicació dels propis nens (no pensar que diuen mentides!!)

El que em resulta estrany és que la Generalitat té tota la informació en la seva web http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1352/index.html i que també té un protocol d’actuació a les escoles http://www.xtec.cat/innovacio/salut/ i en canvi no sembla que aquesta hagi arribat a tots els centres.

Us heu fixat que algunes vegades a les pelis o a les series de televisió, els nens “tontets” són al·lèrgics? Crec que això també és degut a la falta d’informació, el que provoca una frivolitat perillosa per part d’alguns professionals que s’hi dediquen. El tema de l'al·lèrgia es fa servir com a recurs per fer riure, aquell nen que sempre esternuda i li cauen els mocs ... o bé el nen al·lèrgic és sinònim de reprimit, que no sap divertir-se ... Jo crec que això és un missatge perjudicial ja que els nens que ho són poden sentir-se malament i els que no ho són poden pensar que això de ser al·lèrgic és alguna cosa de la que es poden riure. Tot i que crec que encara que siguis al·lèrgic s’ha de procurar fer vida normal i no obsessionar-se, el que no pot ser és que no es respecti a les persones i sobretot als nens que ho pateixen. En canvi a la pel·lícula “Lluvia de albóndigas”, on hi surt una noia al·lèrgica al pol·len, la forma de tractar-ho és força correcte. Sempre hauria de ser així. A part de que fan un “lleuger” intent d’anar contra el menjar escombraries. Mireu la web, és molt divertida pels nens.

http://www.sites.sonypicturesreleasing.es/sites/lluvia_albondigas/index.html

ADDITIUS

JO: La meva mare ha trobat unes galetes noves que m’agraden molt però ara estem de proves. Si em van bé ja us diré quines són.

LA MEVA MARE: En teoria i segons els ingredients se les pot menjar però anem amb prudència. Quan era més petit menjava unes galetes que li encantaven, però passat un temps va començar a tenir diarrea i no trobàvem la causa. Un dia vam anar a un forn on tenien un fullet amb la llista dels additius alimentaris (el tinc penjat a la nevera). I allà vam descobrir que moltes galetes porten lecitina que s’utilitza com a emulgent dels greixos, però la lecitina pot sortir de la soia o del rovell de l’ou. Si només diu lecitina és que ve de l’ou !!! En cas contrari posa lecitina de soia. I, què portaven aquelles galetes que tant li agradaven? Lecitina, i a què és al·lèrgic el Pau? A l’ou. Total, que va deixar de menjar aquestes galetes i es va acabar la diarrea. Compreneu per què estem de proves oi? Aneu amb compte al introduir aliments nous i vigileu els ingredients, de vegades els canvien sense avisar !!!!!

UN NEN AL.LÈRGIC MENJANT FORA DE CASA

Hola!!
JO: Aquest cap de setmana he anat fora de la meva ciutat a fer un Màster de música. Perquè estudio música des dels 4 anys, sabeu? EL MEU PARE: Com que no coneixíem els restaurants de la zona m’he aixecat aviat els dos dies i he preparat el menjar per emportar-nos-el. Gaspatxo (Alvalle), amanida de pasta de llacets amb tonyina i olives, pollastre a la planxa i un plàtan. El que és clar, és que no deixarem de fer cap activitat per culpa de l’al·lèrgia. LA MEVA MARE: He posat les carmanyoles en una bossa que tinc molt "mona" i he afegit cereals per si tenia gana a mig matí, un iogurt i un tros de pastís fet per nosaltres per berenar (ja vam publicar la recepta). A més de ser ecològiques, les carmanyoles i les bosses per a carmanyoles ara estan de “moda” fins i tot n’hi han que les compren al Japó

http://shinzikatoh.com/shop/catalog/default.php?cPath=33_59_253

però tranquils, amb una bossa (de roba es clar) i la carmanyola de tota la vida n’hi ha prou.
També m’he endut el Ventolín per si de cas... No fa gaire en un restaurant el Pau es va començar a tapar i sort en vam tenir del Ventolín. En teoria no podia ser del menjar, jo crec que va ser del aire condicionat, tot i que no és al·lèrgic als àcars ....... Investigaré ....
JO: M’ho he passat molt bé fent aquest curs i a més aquesta nit farem un Concert!!!

ESTRENEM EL BLOC AMB LA RECEPTA D'UN PASTÍS

JO: La meva família i jo hem decidit fer un bloc on explicarem les nostres "aventures al.lèrgiques"
LA MEVA MARE: És a dir, experiències viscudes que poden servir pels pares i pels nens que descobreixen per primer cop el món de les al.lèrgies alimentàries. Un bloc senzill i divertit, amb receptes de cuina i altres cosetes, per ajudar, sobretot, a relativitzar aquest problema que en un primer moment pot semblar molt gran, però que després es viu amb tota naturalitat.
I us preguntareu: Per què ara i no quan en Pau era més petit?
JO: Jo perquè era petit i no sabia escriure
LA MEVA MARE: Nosaltres perquè bastanta feina teníem en aprendre a ser pares i a més, en aprendre a ser pares d'un nen al.lèrgic a moltíssims aliments, amb tots els ensurts que t'emportes al anar-ho descobrint.
EL MEU PARE: Només volem explicar les nostres experiències i transmetre el missatge de que tot es pot superar amb valentia, imaginació i amb l'ajuda de tots els que t'estimen.
JO: Ara us diré al que sóc al.lèrgic.
A:
La Proteïna de vaca (llet, carn de vedella, formatge, iogurt)
L'Ou cru (Fa poc que puc menjar OU BEN CUIT !! però cru ni tocar-lo !!!!!!!!)
Els Llegums (cigrons, mongetes, llenties, pèsols)
El Marisc i el Peix de roca
Els Cacauets
La Xocolata (Mantega de cacau, pasta de cacau)
La pell del préssec

i per tant tampoc puc menjar aliments que portin sèrum de llet, i n'hi han molts. LLEGIU SEMPRE ELS INGREDIENTS!!!

I aquí va una recepta de pastís feta pel meu pare (el cuiner de casa, perquè la meva mare només fa cuina de supervivència):
PASTÍS O PA DE PESSIC AMB IOGURT DE SOIA
Aclariment: Nosaltres fem servir el iogurt de soia NADOLÇ (aquest ens costa de trobar) o el SOJASUN (que el trobem al supermercat del Corte Inglés), perquè n'hem provat d'altres marques, que tot i que els ingredients en teoria me'ls puc menjar, em piquen a la gola...

INGREDIENTS

(Utilitzarem la terrina buida del iogurt per fer les dosis de l’oli, el sucre i la farina)

1 iogurt natural de soia

1 pell de llimona

50 grams de pinyons

un polsim de canyella (no és imprescindible)

4 ous / SI SOU AL.LÈRGICS AL OU podeu posar en comptes dels ous el suc de dues taronges

1 envàs del iogurt ple d’oli d’oliva

3 envasos del iogurt plens de sucre

3 envasos del iogurt plens de farina /SI SOU CELÍACS en comtes de farina poseu la mateixa quantitat de farina sense gluten Schär (Aquesta la trobem als supermercats Esclat o al Corte Inglés, doncs tenim una nebodeta al.lèrgica al gluten)

1 sobre de llevat en pols.

Per la recepta sense gluten podeu trobar informació aquí:

 

-->http://www.celiacos.com/2008/07/28/pan-sin-gluten-conoce-sus-levaduras

Escalfem el forn a 180º

Ratllem la pell de la llimona i la barregem amb el sucre, un polsim de canyella i el iogurt de soia. Sense deixar de remenar afegim els ous (o el suc de la taronja), afegim l’oli i finalment la farina amb el llevat remenat.

Mullem un recipient rodó amb oli i tirem una mica de farina per que no se'ns enganxi el pastís. Aboquem el contingut de la pasta dintre. Tirem pel damunt els pinyons i un polsim de sucre, baixem la temperatura del forn a 160º i ja podem posar el recipient dintre durant uns 40/50 minuts (depèn del forn)

JO: I ja us el podeu menjar.
LA MEVA MARE: Bé, abans deixeu-lo refredar!!