dilluns, 24 de maig de 2010

NENS AL.LÈRGICS I LES FESTES D'ANIVERSARI


JO: Em falta menys d'un mes per fer onze anys!!! Oeee!!!
LA MEVA MARE: Un altre any que ha passat volant i el Pau ja està pensant en que és el que podem organitzar pel seu aniversari... Recordo que quan va començar a anar al cole, a P3, els pares portaven un pastís o una coca el dia de l'aniversari dels seus fills i és clar al Pau no podien donar-li. Vaig quedar amb la mestra en que deixaria fixe a la classe un paquet de galetes de les seves perquè no es sentís malament i ell també ho pogués celebrar. A l'any següent, a P4, unes mares es van assabentar de les al.lèrgies del Pau. Jo no havia dit res perquè pensava (i penso) que el nen s'havia d'acostumar a les seves limitacions, vigilar-lo però no sobreprotegir-lo perquè aprengués a conviure amb normalitat amb les seves al.lèrgies i amb les persones que no en tenen. Doncs bé, aquestes mares em van preguntar que podia menjar per tal de portar alguna cosa a la classe de la que ell també en pogués gaudir. Em van fer tan feliç!! Des d'aleshores quan hi han celebracions a classe o a fora, els pares i també els professors i els monitors ens pregunten que li poden donar. La veritat és que ens sentim molt agraïts amb tots ells.
EL MEU PARE: Normalment es menja un entrepà de pa normal (de motlle no perquè es fa amb llet) amb pernil salat o tonyina. Patates fregides de bossa (llegint abans els ingredients perquè segons quina marca posa allò de “puede contener trazas de....” i/o “Bocabits” (que estan fets de blat i que per tant els al.lèrgics al gluten no poden). Amb les begudes típiques no té cap problema i en lloc de pastís s'emporta de casa unes natilles de soia (de la marca PROVAMEL) i unes galetes de xocolata (de la marca FROLLINI que comprem a la botiga VERITAS). Ell ja es preocupa de no tocar el menjar i procura que els altres no el toquin o bé els pares els fan rentar les mans. La resta és jugar, jugar i jugar!!
JO: Quan era més petit i anàvem al “Happypark”, moltes vegades en lloc de pastís donaven “Huevos Kinder” que jo no podia menjar però igualment me'l quedava perquè després els meus pares l'obrien i jo jugava amb la joguina de dintre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada