MENJAR SA I CURACIONS DE L'AL.LÈRGIA ALIMENTÀRIA

JO: Quan era més petit sempre els hi deia als pares: “Quan sigui gran menjaré formatge i cafè”

LA MEVA MARE: És veritat!! Gairebé ho havia oblidat... Quan tenia 4 o 5 anys era molt important per ell pensar que podria menjar de tot. Ara que en té 10 prefereix no provar aliments nous perquè té por de trobar-se malament. I és que ho passa fatal pobret... Però jo sempre li dic que en el fons tenim sort de que sigui al·lèrgic, ja que gràcies (o per culpa) d'això la seva alimentació i també la nostra és molt més sana del que ho seria si no li passés res. Mai podem caure en la temptació de menjar pastisseria industrial, la qual cosa evita que entrin en el seu organisme greixos saturats, sucres afegits i altres desastres, mai podem caure en la temptació de substituir una menjada per un “frankfurt”, un “biquini”, o un “mcdonald”, coses que no són igual de saludables que un bon plat de macarrons per exemple. Com a molt i no gaires vegades, ens cruspim un entrepà de pernil salat al “Pans & Company” (després d'avisar de que vigilin amb el formatge) i unes patates fregides amb ketchup (després de llegir els ingredients encara que ja n'hagi menjat altres cops, per més seguretat). Mai ha provat la llet de vaca i tot això que s'ha estalviat, doncs si voleu podem entrar en el debat de si és dolent beure llet animal, tal i com defensen alguns. Nosaltres fa 10 anys que ens hem passat a la soia. Com ell no pot menjar formatge nosaltres gairebé tampoc, i us he de dir que els nostres estómacs fa anys que ens ho agraeixen. Mai ha provat la carn de vedella i l'episodi de les “vaques boges” no ens va treure ni un minut de son, no podem abusar de la carn vermella ni que vulguem i les anàlisi del Pau són perfectes. Què més volem?
EL MEU PARE: Doncs si, una sola cosa, que el Pau no estigui en perill per una ingesta accidental (cosa que ja ens ha passat)
LA MEVA MARE: És per això que de tant en tant investiguem què hi ha de nou. Últimament hem sentit a parlar d'una teràpia que es diu NAET i de l'Arqromerteràpia. No se si ho provarem però el què tenim claríssim és que seguirem menjant com fins ara, tan saludable com ens sigui possible, buscant aliments orgànics, divertint-nos a la cuina inventant plats, fent pastissos de soia i escrivint les receptes en aquest bloc. Tothom hauria de cuidar el què menja i tothom hauria de llegir-se els ingredients del què es fica dintre del cos. No ens ho podem prendre a la lleugera perquè a la llarga la nostra salut pot sofrir les conseqüències.