dimarts, 10 d’agost del 2010

L'ÚLTIM ENSURT

JO: Estic de VACANCES!!!
LA MEVA MARE: Doncs si, per fi estem descansant!! Nosaltres hem plegat de treballar i el Pau ja acabat el Casal de Juliol, que el fa dins del mateix cole. Ens va molt bé que sigui així perquè d'aquesta manera tenim controlats els dinars, doncs són les mateixes cuineres de tot l'any i ja el coneixen.
EL MEU PARE: Si però tot i així tenim ensurts....
LA MEVA MARE: Tens raó, i és que no es pot baixar la guàrdia!! L'últim dia de cole vam haver d'anar d'urgències perquè li van donar un plat que duia formatge ratllat per sobre!!! Com pot ser que li donin formatge després de tants anys? Doncs un error... Igual que l'any passat, quan ell i jo vam anar al metge i vam entrar a un bar on tenen llet de soia. Jo vaig demanar un got de llet de soia pel Pau i un cafè amb llet de vaca per mi. Es van equivocar i ho van fer al revés. Ell tenia molta set i abans que jo fes el primer glop ell ja s'havia begut mig got. Un error fatal... Va ser l'episodi més greu que hem viscut. Va tenir un xoc anafilàctic, per sort se'n va sortir. La cuinera de l'escola se'n fa creus igual que la noia del bar que plorava sense parar. Què els hi puc dir? És un error evidentment sense mala intenció. Però també és un excés de confiança, perquè et penses que ho tens tot controlat i la vida no la tens mai controlada. Per això és necessària la màxima labor informativa, a nivell de riscos, símptomes, i actuacions. Que arribi als restaurants, hospitals, escoles i que tothom sàpiga el molt que ens hi juguem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada