BIQUINI AMB FORMATGE VEGETAL I PA DE MOTLLE FET A CASA

JO: No havia pogut menjar mai un biquini i per fi l'he provat... Està brutal!

LA MEVA MARE: Fins ara no havíem descobert el formatge vegetal i val a dir que està boníssim. A més, si tens la sort que el teu company et fa el pa de motlle a casa, ja és excepcional. Tot i que el BIMBO Natural 100%, sense llet i sense lactosa que han tret ara al mercat, es APTE ! No és tan bo com el que fem a casa però serveix per a dies que no tenim temps. El pernil dolç de la tocineria de confiança.

EL MEU PARE: Us passo la recepta del pa de motlle per si us animeu.

  Ingredients:

500 g de farina de força 
300 g d'aigua mineral 
50 g de llet de soia 
10 g de margarina vegetal (no hidrogenada) 
10 g de sal 
25 g de llevat fresc
1 grapat de pipes naturals

Elaboració:

Treballem la farina i la col·loquem damunt del marbre amb forma de volcà. Barregem amb aigua tèbia el llevat i l'aboquem al forat que hem fet a la farina. Anem amassant fins que la pasta és homogènia i no se’ns enganxa a les mans. Li donem forma de cilindre i l’introduïm en un motlle de plum-cake prèviament untat amb oli, el deixem reposar fins que la massa dobli el volum i enfornem durant 40 minuts prèviament escalfat a 210º. Quan tingui un color rosat el retirem, desemmotllem i deixem refredar damunt d'una reixa.  
I AIXÍ VA QUEDAR EL BIQUINI !!

ELS ADDITIUS I LES AL·LÈRGIES

JO: M'agraden molt les "xuxes" però encara que sembli mentida, si no les veig m'oblido d'elles!!

EL MEU PARE: És una sort que sigui així! Ja des de petit que no ens ha calgut preocupar perquè en mengés masses, doncs un cop que se n'havia cruspit unes quantes, parava i mai més se'n recordava.
  
LA MEVA MARE: Afortunadament!, perquè les llaminadures estan plenes d'additius i no tots són innocus. Hem de dir, però, que els additius eviten que els aliments és contaminin de microbis i que s'han fet servir des de fa molt temps tot i que actualment la industria els utilitza tan habitualment en tota classe de productes, que potser se n'està fent un abús. D'additius n'hi han de naturals i de sintètics, o sigui produïts de manera artificial, i és sobre aquests que gira una gran controvèrsia. D'una part els que pensen que poden ser cancerígens i/o produir hiperactivitat en els nens. De l'altra els que asseguren que com el seu ús està regulat pels Comitès Científics no ens hem de preocupar. La OMS va determinar en el seu dia, la DDMA (Dosi Diària Màxima Autoritzada) per a cada un i sol correspondre a una desena part de la quantitat estimada com tòxica. Segons ells, hauríem d'ingerir immenses quantitats d'un additiu en concret perquè pogués afectar-nos.

EL MEU PARE: Després estem els que no sabem qui té raó, però el que si tenim clar és que si hi ha una dosi diària màxima autoritzada és que s'admet que són productes tòxics en major o menor grau, per tant, com menys en mengem millor.

LA MEVA MARE: D'altra banda, ELS AL·LÈRGICS hem d'estar molt alerta amb tots els additius perquè també poden ocasionar reaccions al·lèrgiques. D'entrada, encara que siguin naturals, poden provenir de substàncies a les quals ja en siguem al·lèrgics, com per exemple, la lecitina, un emulsionant, estabilitzant i antioxidant que s'extrau de l'ou o de la soia. Si en som al·lèrgics evidentment podem tenir una reacció. Altres additius naturals són els caseïnats (proteïnes de la llet de vaca) o els tocoferols, provinents del germen de blat, dels fruits secs o dels olis de gira-sol o blat de moro. Pel que fa als sintètics, a banda de la seva qüestionada perillositat, també poden produir reaccions al·lèrgiques. Posem pel cas la carmoisina (E-122), que és un colorant vermell. Aquest additiu provoca intoleràncies a les persones afectades pels salicilats, però a més és un alliberador de la histamina i per tant perjudica a tots els al·lèrgics e intensifica els símptomes del asma. Per altra banda està contraindicat en els cassos d'hiperactivitat segons l'HACSG (Hipereactive Children's Support Group). I podria seguir posant exemples i no acabaria. Per si voleu més informació us poso aquest link de la Unitat d'Al·lèrgia infantil del Hospital La Fe de València, on està molt ben resumit. 

EL MEU PARE: Saps què? Provarem de fer les llaminadures a casa!!

CRONUTS SENSE LLET

LA MEVA MARE: Heu sentit a parlar de les cues que hi ha a Nova York per menjar un Cronut? Doncs es veu que és una bogeria. Un pastisser francès establert en aquesta ciutat ha inventat el cronut que és una barreja de dònut i croissant. Però porten llet...

JO: Doncs la meva mare li va proposar un repte al meu pare. Fer els cronuts sense llet...

EL MEU PARE: I aquí els teniu!! Els he fet amb crema de llet de soia, margarina vegetal i ou, però podeu substituir l'ou per suc de taronja. 

LA MEVA MARE: Hi han d'altres substituts però nosaltres normalment fem servir la taronja. No és nota el gust.

EL MEU PARE: No se si el gust és exactament l'original perquè no l' he provat ja que no he estat últimament a Nova York... je, je  però m'he basat en els ingredients i quantitats que ells utilitzen. 

LA MEVA MARE: Fa poc en vam menjar en una fira a Barcelona, i els nostres no tenen res a envejar.


Ingredients:

Per a la massa : 
500 gr de farina de força  
75 gr de sucre  
2 ous ( en el cas de ser al · lèrgic a l'ou posar el suc d'una taronja ) 
50 grams de margarina no hidrogenada 
25 grams de llevat de forner
5 gr de sal
75 ml d'aigua
75 ml de crema llet de soia 
250 gr de mantega
Pell d'una taronja ratllada (només la pell perquè la part blanca amarga ) 
500 ml d'oli ( jo sempre utilitzo d'oliva perquè m'agraden més les seves propietats però podeu utilitzar un oli vegetal)


Per al farciment : 
1 sobre de crema "Hacendado" ( no diu res del famós "puede contener", de moment...) Utilitzo el sobre per anar més ràpid però evidentment que podeu fer vosaltres mateixos la crema. 
1l. de llet de soia
1 sobre de xocolata a la tassa ( jo utilitzo la marca Torras perquè és cacau pur)


Per a la cobertura amb gust de llimona: 
Sucre invertit ( jo utilitzo el més sa de la naturalesa : la mel ) 
150 gr. Sucre glacé10 ml. 
Suc de llimonaRatlladura de la pell de la llimona 
50 ml. Aigua ( aprox ) segons el gruix  

nota: Aquesta cobertura pot canviar de gust en funció del líquid que utilitzem per fer el glacejat, podem utilitzar diferents sucs naturals ( taronja, maduixa, préssec ) per obtenir diferents sabors. Aquí ho deixo al gust del consumidor i segons les seves preferències.

Elaboració :
Un dia abans hem de preparar la massa  ja que ha de reposar a la nevera per aconseguir els millors resultats. Tamisarem la farina i formarem dos volcans, un més petit que l'altre. El menor el farem amb la quarta part barrejada amb l'aigua i la deixarem fermentar. Quan estigui fermentada i tingui forma d'una esponja afegirem a la resta de farina que tenim reservada gairebé tots els ingredients menys la mantega que la guardarem per després. Un cop barrejats els ingredients afegirem la farina fermentada i continuarem pastant durant uns 10 minuts fins a aconseguir una massa elàstica i homogènia lleugerament humida, hem d'aconseguir que se'ns desenganxi de les mans. La deixem reposar uns 15 minuts fent-li uns talls amb un ganivet a la part superior de la massa. Tornem a amassar aplanant, aquesta vegada amb un corró, i deixant la part central més gruixuda formant una estrella de quatre puntes, ara estovem la mantega i l'estirem formant un quadrat que dipositarem damunt de la massa i la tancarem com si fos un sobre.  Primer les puntes horitzontals i després les verticals. Ara treballarem la massa amb un corró procurant que quedi tres vegades més llarga, un cop aconseguit la doblegarem de les puntes cap al centre i tornarem a fer la mateixa operació durant tres o quatre vegades més. Ja podem guardar la massa a la nevera embolicada amb paper film i la deixem reposar tota la nit. 

Al matí següent traurem la massa de la nevera i la tornarem a treballar de la mateixa manera, aplanant-la i allargant-la tres vegades el seu volum. Després, pleguem els extrems sobre si mateixos i repetim aquesta operació dues o tres vegades deixant al final la massa amb un centímetre ( aprox ).  Escalfem el forn a 50 º mentre amb dos motlles circulars un d'uns 3 cm i un altre d'uns 10 cm els utilitzem per tallar i donar forma de Donut a la massa, primer  el gran i després el petit per fer el forat central. Quan el forn hagi agafat els 50 º l' apaguem i fiquem els cercles de massa al forn i deixem que doblin el seu volum.

Mentre prepararem la xocolata i la crema. Per això seguirem les instruccions del sobre deixant la xocolata ben espessa i posant-la a la nevera. Farem el mateix  amb les natilles procurant que quedin també bastant espesses ( a mi m'agraden així ) i també reservem.

En una paella amb força oli fregim la massa de Cronut donant-li la volta amb dos escuradents de menjar xinès, un cop daurats els retirem i deixem refredar. Ara amb una xeringa de cuina injectem per un dels laterals la crema i per l'altre la xocolata, també podem posar la crema per la part superior i la xocolata per la inferior, en fi, allà amb la vostre inspiració i habilitat.

Finalment prepararem el glacejat, posarem el sucre glacé en un recipient, barrejarem la pell de la llimona i el suc i anirem remenant, afegirem l'aigua fins a aconseguir una textura fina i espessa. El deixarem reposar uns minuts a la nevera i amb una màniga pastissera el repartirem per la part superior dels Cronut.

JO: BRUTALS!!

MAGDALENES DE XOCOLATA SENSE LLET NI OU

JO: El meu pare diu que quan jo era petit ja n'havia fet de magdalenes encara que no eren com aquestes, però jo no me'n recordo!!!... per mi és la primera vegada!!! ... i no puc parar de menjar-ne!!!

EL MEU PARE: Si que n'havia fet fa temps però tinc més costum de fer pastissos i com ara estan de moda els "cupcakes" o "muffins" doncs he d'estar a l'alçada de la rebosteria moderna... Com si les nostres àvies no n'hagessin fet mai... je, je

 
LA MEVA MARE: Darrerament hem observat que la pastisseria vegana és ideal per a nosaltres, ja que al no utilitzar cap ingredient animal totes les receptes, TOTES, estan elaborades sense llet i sense ou. La recepta que vam utilitzar per a les magdalenes la vam treure del llibre "Cupcakes veganos" de Toni Rodriguez encara que vam fer uns petits canvis.



   

Ingredients (per a 12 unitats)

230g. de farina
70g. de cacau (La marca Torras és la que nosaltres utilitzem)
220g. de sucre
2 culleradetes de llevat químic
1/2 culleradeta de bicarbonat
1/2 culleradeta de sal
1 culleradeta d'extracte de vainilla
220g. de llet de soia
100g. d'oli d'oliva

Per al farciment:
220g. de sucre de canya
200g. de crema de llet de soia
30g. de margarina vegetal (Recordeu que sigui no hidrogenada i repasseu els ingredients perquè no totes les margarines són aptes per als al·lèrgics)
140g. de coco ratllat
200g. d'avellanes

Per decorar:
Xocolata desfeta però més espessa del normal

Preparació: En un bol barregem tots els ingredients secs (farina, sucre, cacau, bicarbonat, sal i llevat). Afegim la llet de soia, l'oli i l'extracte de vainilla i ho batem tot junt. Amb la massa resultant, omplim els motlles. Posem al forn a 180 º C i retirem quan al punxar al centre de cada magdalena amb un escuradents, aquest surti net. Reservem en fred durant 8 hores.

Per preparar el farciment, comencem picant les avellanes. Bullim la crema de llet, el sucre de canya, la margarina, el coco i les avellanes picades fins a aconseguir una pasta de textura seca. La posem a la nevera durant 2 hores. Tallem les magdalenes per la meitat i escampem el farcit al seu interior. Unim les dues parts i col·loquem la resta de farcit pel damunt de la magdalena i ho deixem a la nevera 1 hora més.

Per decorar les magdalenes, preparem una mica de xocolata desfeta mes espessa del normal amb el cacau i una mica de llet de soia. La introduïm en una màniga pastissera i li donem forma per sobre del farcit.

COCA DE SANT JOAN DE CREMA SENSE LLET DE VACA

JO: El diumenge vam anar de revetlla amb els meus cosins. Jo vaig celebrar que ja s'ha acabat el cole!!

EL MEU PARE: Per això ens vam posar a preparar la massa el dissabte, un dia abans!

LA MEVA MARE: A què té bona pinta? Us passem la recepta:


Ingredients:

Per a la coca:
100gr. de sucre glaç
La pell d'una taronja
2 ous
65gr. de margarina vegetal (no hidrogenada)
120gr. de llet de soia
30gr. Infusió d'herbes d'anís
30gr. de llevat de fleca
460gr. de farina
Sucre atorronat (amb aigua)

Per a la crema:
1 sobre de "Natillas caseras Hacendado"
1l. de llet de soia
1 troçet de pell de llimona
100gr. de sucre


Preparació:

La massa de la coca la prepararem el dia abans i la deixarem reposar a la nevera unes 12 hores.

Barregem el sucre glaç amb la ratlladura de la pell de taronja. Afegim els dos ous que hauran d'estar a temperatura ambient, tot seguit la margarina a punt de pomada, la llet (també a temperatura ambient), el llevat de pa i la infusió d'anís. Seguim barrejant fins que ens quedi una crema esponjosa. Després afegim la farina i amassem fins obtenir una massa enganxosa però fina. La deixem reposar ben bé dues hores fins que dobli el volum, després la posem sobre una plata ample amb paper de forn i extenem la massa donant-li forma de coca. La deixem reposar de nou fins que dobli el volum un altra vegada i aleshores la deixem a la nevera durant tota la nit.

Per preparar la crema bullim la llet de soia reservant un got a part on mesclarem el preparat de natilles. En el moment que prengui el bull aboquem el got i anem remenant sense parar fins obtenir l'espessor desitjat. Apaguem el foc, afegim el sucre remenant be i aboquem el preparat en un recipient. Passats deu minuts el posem a la nevera.

A l'endemà traiem els dos preparats de la nevera, escampem la crema pel damunt de la massa deixant-la per tota la superfície amb una espessor d'uns cinc mil·límetres (aprox.), li tirem sucre pel damunt i unes gotes d'aigua. La posem al forn a una temperatura de 180º, el temps dependrà del gruix final de la massa però estarà entre 15 i 25 minuts. És qüestió de vigilar-la i treure-la en el moment en que estigui ben cuita.

I... bona revetlla!

FIDEUÀ DE POLLASTRE I PORC

JO: El meu pare fa una fideuà per llepar-se els dits!!

INGREDIENTS:

 

Pel brou fosc:                                         Per la fideuà:                                   

Col                                                            Oli d'oliva

Api                                                            3 alls

Porro                                                        1 ceba

Pastanaga                                                un tros de pebrot vermell

Ceba                                                         un tros de pebrot verd

Carcassa de pollastre                               bandeja de xampinyons

Os de porc                                                4 0 5 tomàquets madurs

Sal marina                                                Salsa de soia

Pebre vermell dolç                                    Julivert

Pebre negre                                              Pebre vermell dolç

Oli d’oliva                                                  500 gr. de fideus nº 1 (fideuà)

                                                                  300 gr. de costella de porc tallada a trossos petits

  

ELABORACIÓ:

El brou fosc:

Netegem la carn (pollastre i os de porc) salpebrem i la posem al forn a 200 graus fins que estigui ben rostida.

En una olla posem les verdures amb una mica d’oli, les enrossim i afegim l’aigua. Posem els talls de pollastre i porc que hem rostit al forn dins l’olla mirant de separar i escórrer el greix que ha quedat a la plata de forn. Bullim a foc lent durant dos o tres hores (depenent de la quantitat de foc), a mi m’agrada que es vagi fent poc a poc, contra més fluixet estigui el foc més temps li donarem al bull fins tenir un brou consistent i ben gustós.

La fideuà:

Començarem preparant un sofregit amb el següent ordre: primer posem a escalfar una mica d’oli a la mateixa paella on prepararem la fideuà. Hi posem els trossos de costella de porc prèviament salpebrats. Després afegim els xampinyons nets i tallats prims, la ceba, el pebrot vermell i el pebrot verd tallat en juliana. Tapem i deixem que es vagi rostint poc a poc, hem de remenar sovint. Un cop veiem que la carn està daurada afegim una mica de salsa de soia i remenem fins que quedi tot lligat. Agreguem el tomàquet ratllat (si cal li posem una mica de sucre per treure-li l’acidesa) i una mica de brou i deixem reduir fins que quedi una salsa ben consistent i lligada. Ja podem tirar els fideus, i quan ho estiguem fent els remenem bé perquè es barregin amb el suc. Un cop hagin absorbit tota la salsa afegim la resta del brou fins que els fideus quedin ben coberts de líquid.

Ara el procés és com si estiguéssim fent una paella, al principi foc fort (els primers 7 minuts) i després anem afluixant el foc a mida que veiem que els fideus es van bevent tot el líquid. Als 10 minuts d’haver tirat el brou hauríem de començar a veure els fideus pel damunt del brou, és el moment de baixar el foc al mínim i deixar-los 10 minuts més fins que no quedi gens de líquid. Els fideus haurien de quedar aixecats.

I ja es poden menjar!!

Bon profit

COMPTE AMB ELS CANVIS EN L'ETIQUETATGE DELS ALIMENTS

JO: Aquestes galetes m'agradaven molt però ara no les puc prendre perquè em pica la gola. Ha estat des que han canviat les fotografies del paquet.


LA  MEVA MARE: La foto del paquet de l'esquerra és l'antiga, i la de la dreta la nova. Dies enrere en Pau em va preguntar si havien canviat la foto, però jo no ho sabia. Podeu comprovar el semblants que són i jo no m'havia adonat però així era, la foto no era la mateixa. Totes les alarmes es van posar en marxa! ¿Haurien canviat els ingredients? Us preguntareu què té a veure una cosa amb l'altra. No ho sabem, però la nostra experiència ens indica (ja que és la tercera vegada que ens passa) que quan canvia el empaquetatge canvien els ingredients.

EL MEU PARE: Doncs si. La primera vegada va ser amb la llet de soja de vainilla de la marca Bjorg. No li va fer al.lèrgia però li va canviar el gust totalment. La vam deixar de comprar i després de provar-ne vàries vam escollir la Vivesoy de vainilla perquè el seu sabor s'assemblava a la seva primera llet, la Bjorg. Al cap d'uns quants anys van canviar el disseny i les fotos del brick i no només li va canviar el gust sinó que aquesta vegada li picava la gola. No obstant això, segons l'etiqueta els ingredients eren els mateixos. Vaig estar trucant a l'empresa però no ens van donar cap informació que ens aclarís rés. La vam deixar de comprar-la i ara bevem Provamel.

LA MEVA MARE: En referència als ingredients de les galetes Napolitanes he de dir que anys enrere, quan vam començar a comprar-les, juraria que la frase "Pot contenir derivats de la llet" no figurava en els ingredients, ja que si així hagués estat no les hagués comprat. Després de portar molt de temps menjant-les, en un d'aquests repassos que fem els al.lèrgics de les etiquetes dels productes que comprem, vaig descobrir la maleïda frase, però com al Pau no li afectava vam seguir comprant-les. Però ara amb el canvi de fotos s'ha acabat la tranquil.litat.

Espero amb aquesta entrada avisar d'aquest canvi en particular, però sobretot avisar els pares primerencs en al.lèrgies de què han d'estar contínuament revisant tots els canvis que es produeixin en els productes que adquireixen, tant en els ingredients com en el disseny del empaquetatge. Les empreses d'alimentació no ho faran per nosaltres.