LA MEVA MARE: Aquest estiu, vam dinar en aquesta taverna de Sant Antoni de Calonge al Passeig Marítim. Està especialitzada en productes de l'Empordà. A banda de que tot estava boníssim, quan van saber que en Pau era al·lèrgic van ser MOLT AMABLES amb nosaltres. Ell va menjar:
Pernil ibèric (abans de tallar-lo van netejar la màquina a fons) El pa torrat estava excel·lent.
Patates Costa Brava amb salsa de tomàquet (natural). Sense demanar-ho ens va dur la botelleta del picant perquè poguéssim llegir els ingredients!! I en podia menjar!!
Compota de poma que estava exquisida
O sigui que hi tornarem.
TAVERNA CAL BARBER
Aquest bloc el faig juntament amb els meus pares per parlar de les coses que m’han passat amb les meves al·lèrgies alimentàries, de les que em passen i de les que espero no em passin. Nosaltres no pretenem ser ni metges, ni cuiners. Només volem explicar les nostres vivències que potser puguin ajudar a famílies que acaben de descobrir que els seus fills són al·lèrgics.
dijous, 16 de setembre del 2010
dijous, 9 de setembre del 2010
ELS RESTAURANTS I ELS AL·LÈRGICS
JO: A mi no m'agrada anar a menjar a un restaurant
LA MEVA MARE: És natural que a el Pau no li agradi. Que us he de dir del complicat que és anar de restaurants amb un nen al·lèrgic als aliments! La majoria de plats no els pot menjar, els que sí que pot has de consultar com estan cuinats per no emportar-te cap sorpresa. Quan preguntes com està cuinat has d'anar amb compte de com formules la pregunta perquè hi ha qui s'ofèn, i de postres, a tot estirar fruita i és probable que no tinguis massa on escollir....
EL MEU PARE: Quan preguntem els ingredients d'un plat, el primer que diem és que el nen és al·lèrgic. En general, la gent és més amable quan es tracta d'un nen, i d'altra banda no s'atreveixen a enganyar-te, ja que una vegada vam tenir un ensurt quan un cambrer ens va dir que un plat no portava peix de roca i en realitat no tenia ni idea.
LA MEVA MARE: Navegant per la xarxa he llegit que a Suècia (no podia ser en cap altra part!) els restaurants poden obtenir el certificat "allergy-free" (lliure d'al·lèrgia) després que el personal hagi rebut un curs especialitzat en al·lèrgies. És fantàstic! Així hauria de ser a tot arreu. De tota manera he de dir que a molts restaurants d'aquí hem trobat bones persones que ens han ajudat quan han conegut la nostra problemàtica. Per això he pensat que penjaré en el meu bloc els noms dels restaurants en els que ens hem sentit a gust i en els quals el Pau ha pogut menjar tranquil. No és que anem a molts llocs però potser us serveixi d'ajuda.
EL MEU PARE: Quan preguntem els ingredients d'un plat, el primer que diem és que el nen és al·lèrgic. En general, la gent és més amable quan es tracta d'un nen, i d'altra banda no s'atreveixen a enganyar-te, ja que una vegada vam tenir un ensurt quan un cambrer ens va dir que un plat no portava peix de roca i en realitat no tenia ni idea.
LA MEVA MARE: Navegant per la xarxa he llegit que a Suècia (no podia ser en cap altra part!) els restaurants poden obtenir el certificat "allergy-free" (lliure d'al·lèrgia) després que el personal hagi rebut un curs especialitzat en al·lèrgies. És fantàstic! Així hauria de ser a tot arreu. De tota manera he de dir que a molts restaurants d'aquí hem trobat bones persones que ens han ajudat quan han conegut la nostra problemàtica. Per això he pensat que penjaré en el meu bloc els noms dels restaurants en els que ens hem sentit a gust i en els quals el Pau ha pogut menjar tranquil. No és que anem a molts llocs però potser us serveixi d'ajuda.
Etiquetes de comentaris:
Consells
dijous, 2 de setembre del 2010
LLET DE VACA?

LA MEVA MARE: Ja s'han acabat les vacances... passen tan de pressa... Hem tingut un estiu tranquil en tots els aspectes, sobretot en el de l'al.lèrgia. Només un parell de vegades en que hem comprat el pernil salat en botigues en les quals el tallen a màquina, i encara que els hem demanat que la netegessin i ho han fet, el resultat han estat picors a la gola. Com que no hi ha conscienciació del perill que suposen les al·lèrgies, a la màquina, ja sabeu, es tallen els embotits, els formatges i el pernil, uns darrere dels altres!!
EL MEU PARE: Una cosa que ens ha cridat l'atenció aquest estiu és la conversa que vam tenir amb els pares d'una nena també al.lèrgica als aliments.
LA MEVA MARE: Sí, és veritat!! Tenen dues nenes, la gran al.lèrgica i la petita no. La gran, igual que el Pau no ha pres mai llet de vaca. Tots dos estan ben sans i tots dos han pres sempre llet de soia. Doncs bé, la mare també volia donar-li llet de soia a la petita, per dos motius, un pel bé que li ha funcionat aquesta llet amb la gran i dos per evitar-li accidents. Doncs el pediatra i fins i tot el metge especialista en al.lergia li aconsellen que no ho faci, que és millor donar-li llet de vaca pel seu creixement!!!
EL MEU PARE: Nosaltres no som molt alts, jo faig 1,70m i la meva dona 1,63m. A la classe del Pau, a part de 2 nens altíssims, de la resta el Pau estaría en la mitja-alta

Subscriure's a:
Missatges (Atom)