divendres, 5 de novembre del 2010

TAVERNA EL GLOP (de Gràcia)


LA MEVA MARE: Un altre dels pocs restaurants on anem és La Taverna El Glop de Gràcia, al carrer Sant Lluís, 24.

EL MEU PARE: Parlem concretament de la Taverna El Glop que es troba a Gràcia perquè tenen més restaurants per Barcelona però nosaltres només podem parlar d'aquest. Es tracta d'un lloc dedicat especialment a la carn a la brasa, i és per això que el Pau hi troba molta varietat alhora de menjar. Amanides, Carxofes, Calçots quan toca, Pernil serrà o ibèric, Pa de coca, Torrades, Gaspatxo a l'estiu, Carpaccio de salmó, Salmó fumat, Pollastre, Conill, Costelles de xai, Ànec, Galtes de porc, Peus de porc, “Secreto” Ibèric (és de porc), i també peix a la planxa. Als migdies dels dies laborables fan menú, però no està pensat per al.lèrgics.

LA MEVA MARE: Només cal tenir la precaució d'avisar-los de que vagin amb cura amb els estris de tallar el pernil. Amb la carn no hem tingut mai problemes, suposo que és perquè la brasa és autèntica i el foc ho crema tot.

EL MEU PARE: Quan hi aneu descobrireu que hi han cambrers de tot arreu, per això la primera vegada que expliqueu el tema de l'al.lèrgia procureu que sigui d'aquí que ho tindreu més fàcil, però en general tots són molt amables, sobretot amb els nens.

JO: El meu menjar preferit és: Calçots, Pa de coca, Galtes de porc i plàtan amb sucre.



divendres, 22 d’octubre del 2010

PANELLETS PER AL.LÈRGICS


EL MEU PARE: T'enrecordes del bé que ens ho vam passar aquell dia?

JO: I tant!! M'agrada molt fer panellets i sobretot menjar-me'ls...


Per fer la massa:
½ kg. d'ametlla picada
½ kg. de sucre en pols
150g. de moniato, patata o carabassa, segons com ens agradi de dolç (també podem fer meitat i meitat de qualsevol dels tres)
La ratlladura d'una llimona
1 ou (o el suc d'una taronja si ets al.lèrgic al ou)


Per farcir i "engalanar" els panellets:
¼ kg. de pinyonets
¼ kg. d'ametlla picada ( trossejada )
¼ kg. de codonyat
¼ kg. de coco ratllat
3 culleretes de cafè soluble
1 ou (o el suc d'una taronja si ets al.lèrgic al ou)

Com fem la massa?
Bullim els moniatos, les patates o la carabassa, (segons el que haguem triat) durant uns 20 minuts (que quedin una mica tous!) seguidament els pelem , els trossegem i xafem una mica. Ho deixem refredar.

Barregem l'ametlla picada molt fina, el sucre en pols, l'ou (o el suc de la taronja) i seguidament hi afegim la massa xafada. Ho anirem amassant una estoneta fins que ens quedi una pasta lligada. Quan la massa hagi agafat consistència hi afegirem la ratlladura de la pela de la llimona

Com fem les diferents classes de panellets?
Agafem una mica de massa i... És l'hora de fer boletes!! Gairebé millor que fer plastilina!

De pinyons o ametlla
Prenem unes quantes boletes i les suquem en l'ou batut (o el suc de taronja) i seguidament les arrebossem amb pinyonets o ametlles picades.

De coco
Agafem una mica de massa, hi afegim el coco ratllat , ho amassem una mica i fem una "botifarra" que seguidament haurem de tallar a trossets més petits. A cada un d'ells li donarem forma de con i li tirarem una mica de coco ratllat per sobre.

De cafè
Primer dissolem el cafè amb una mica d'aigua i ho afegim a la massa, en fem també boletes i les arrebossem en sucre llustre. Què negres ens quedaran les mans!

De codonyat
Fem una altra "botifarra" i la farcim amb codonyat. Com ens lleparem els dits! La tallem a trossets petits i tirem una mica de sucre llustre a sobre de cada un dels trossets.

Quan els tinguem tots a punt, els posem damunt d'una safata de pa d'àngel, d'aquesta manera un cop cuits si queden una mica enganxats al pa, no passa res, també ens el menjarem! Després els posem al forn (gratinador) a 250 graus durant uns 7 minutets (controlarem però que no se'ns rosteixin massa!) i a l'atac! Bon profit!!!!


dimarts, 12 d’octubre del 2010

ELS AEROPORTS I ELS AL.LÈRGICS


JO: Els meus pares han viatjat a Londres!!

LA MEVA MARE: Sí, és veritat. I ens ho vam passar molt bé. Naturalment va ploure, com és molt habitual en aquesta ciutat. Però això no li resta encant, al contrari. Gent de tot arreu, mil teatres per anar a veure obres musicals, botigues de totes les mides, pubs i restaurants per escollir.... I tota l'estona pensant: Si el Pau fos aquí amb nosaltres no podria menjar gairebé res. I és que per nosaltres i en general per tothom, la dieta mediterrània és el millor. Verdura, fruita, oli d'oliva, i peix o carn a la brasa. Aquesta és la nostra dieta bàsica i per tan en països que utilitzen en gran quantitat la mantega i el formatge i les salses son difícils per un al.lèrgic.

EL MEU PARE: I no parlem dels aeroports!!

LA MEVA MARE: Tens raó!! Mentre esperàvem enlairar-nos, vaig xafardejar les botigues, sobretot al aeroport de Londres, i no vaig trobar cap botiga d'aliments pensada pels al.lèrgics...!! Si hagués hagut de comprar alguna cosa de menjar pel Pau només hauria pogut donar-li patates fregides... Com feia molts anys que no volava m'havia imaginat que en un aeroport, i més en el de Londres, això estaria resolt!! Hi havien botigues de tot: Maletes, records, pel.lícules, colònies, tabac, alcohol, cosmètica, roba, premsa, llibres, xuxes, galetes, bombons, xocolates, begudes... excepte productes sense gluten, productes de soia, productes sense ou, sense llet, sense lactosa... Jo no en vaig trobar ni un!! No calen més comentaris.

dijous, 16 de setembre del 2010

TAVERNA CAL BARBER

LA MEVA MARE: Aquest estiu, vam dinar en aquesta taverna de Sant Antoni de Calonge al Passeig Marítim. Està especialitzada en productes de l'Empordà. A banda de que tot estava boníssim, quan van saber que en Pau era al·lèrgic van ser MOLT AMABLES amb nosaltres. Ell va menjar:

Pernil ibèric (abans de tallar-lo van netejar la màquina a fons) El pa torrat estava excel·lent.
Patates Costa Brava amb salsa de tomàquet (natural). Sense demanar-ho ens va dur la botelleta del picant perquè poguéssim llegir els ingredients!! I en podia menjar!!
Compota de poma que estava exquisida

O sigui que hi tornarem. 

TAVERNA CAL BARBER 

dijous, 9 de setembre del 2010

ELS RESTAURANTS I ELS AL·LÈRGICS

JO: A mi no m'agrada anar a menjar a un restaurant
LA MEVA MARE: És natural que a el Pau no li agradi. Que us he de dir del complicat que és anar de restaurants amb un nen al·lèrgic als aliments! La majoria de plats no els pot menjar, els que sí que pot has de consultar com estan cuinats per no emportar-te cap sorpresa. Quan preguntes com està cuinat has d'anar amb compte de com formules la pregunta perquè hi ha qui s'ofèn, i de postres, a tot estirar fruita i és probable que no tinguis massa on escollir....

EL MEU PARE: Quan preguntem els ingredients d'un plat, el primer que diem és que el nen és al·lèrgic. En general, la gent és més amable quan es tracta d'un nen, i d'altra banda no s'atreveixen a enganyar-te, ja que una vegada vam tenir un ensurt quan un cambrer ens va dir que un plat no portava peix de roca i en realitat no tenia ni idea.

LA MEVA MARE: Navegant per la xarxa he llegit que a Suècia (no podia ser en cap altra part!) els restaurants poden obtenir el certificat "allergy-free" (lliure d'al·lèrgia) després que el personal hagi rebut un curs especialitzat en al·lèrgies. És fantàstic! Així hauria de ser a tot arreu. De tota manera he de dir que a molts restaurants d'aquí hem trobat bones persones que ens han ajudat quan han conegut la nostra problemàtica. Per això he pensat que penjaré en el meu bloc els noms dels restaurants en els que ens hem sentit a gust i en els quals el Pau ha pogut menjar tranquil. No és que anem a molts llocs però potser us serveixi d'ajuda.

dijous, 2 de setembre del 2010

LLET DE VACA?

JO: Ja s'ha acabat anar a la piscina... m'ho passo molt bé a l'aigua!!
LA MEVA MARE: Ja s'han acabat les vacances... passen tan de pressa... Hem tingut un estiu tranquil en tots els aspectes, sobretot en el de l'al.lèrgia. Només un parell de vegades en que hem comprat el pernil salat en botigues en les quals el tallen a màquina, i encara que els hem demanat que la netegessin i ho han fet, el resultat han estat picors a la gola. Com que no hi ha conscienciació del perill que suposen les al·lèrgies, a la màquina, ja sabeu, es tallen els embotits, els formatges i el pernil, uns darrere dels altres!!
EL MEU PARE: Una cosa que ens ha cridat l'atenció aquest estiu és la conversa que vam tenir amb els pares d'una nena també al.lèrgica als aliments.
LA MEVA MARE: Sí, és veritat!! Tenen dues nenes, la gran al.lèrgica i la petita no. La gran, igual que el Pau no ha pres mai llet de vaca. Tots dos estan ben sans i tots dos han pres sempre llet de soia. Doncs bé, la mare també volia donar-li llet de soia a la petita, per dos motius, un pel bé que li ha funcionat aquesta llet amb la gran i dos per evitar-li accidents. Doncs el pediatra i fins i tot el metge especialista en al.lergia li aconsellen que no ho faci, que és millor donar-li llet de vaca pel seu creixement!!!
EL MEU PARE: Nosaltres no som molt alts, jo faig 1,70m i la meva dona 1,63m. A la classe del Pau, a part de 2 nens altíssims, de la resta el Pau estaría en la mitja-alta
LA MEVA MARE: No ho entenc. Perquè aquesta insistència de la medicina tradicional amb la llet de vaca? I si a més tenim en compte que actualment la majoria de vaques ja no pasturen, l'únic que aconseguim és donar-los mes farines de la que necessiten, amb el que representa d'increment de greixos. Llegiu-vos aquest llibre i podreu descobrir el molt que hem de vigilar la nostra alimentació i la dels nostres fills!!!

dimarts, 10 d’agost del 2010

L'ÚLTIM ENSURT

JO: Estic de VACANCES!!!
LA MEVA MARE: Doncs si, per fi estem descansant!! Nosaltres hem plegat de treballar i el Pau ja acabat el Casal de Juliol, que el fa dins del mateix cole. Ens va molt bé que sigui així perquè d'aquesta manera tenim controlats els dinars, doncs són les mateixes cuineres de tot l'any i ja el coneixen.
EL MEU PARE: Si però tot i així tenim ensurts....
LA MEVA MARE: Tens raó, i és que no es pot baixar la guàrdia!! L'últim dia de cole vam haver d'anar d'urgències perquè li van donar un plat que duia formatge ratllat per sobre!!! Com pot ser que li donin formatge després de tants anys? Doncs un error... Igual que l'any passat, quan ell i jo vam anar al metge i vam entrar a un bar on tenen llet de soia. Jo vaig demanar un got de llet de soia pel Pau i un cafè amb llet de vaca per mi. Es van equivocar i ho van fer al revés. Ell tenia molta set i abans que jo fes el primer glop ell ja s'havia begut mig got. Un error fatal... Va ser l'episodi més greu que hem viscut. Va tenir un xoc anafilàctic, per sort se'n va sortir. La cuinera de l'escola se'n fa creus igual que la noia del bar que plorava sense parar. Què els hi puc dir? És un error evidentment sense mala intenció. Però també és un excés de confiança, perquè et penses que ho tens tot controlat i la vida no la tens mai controlada. Per això és necessària la màxima labor informativa, a nivell de riscos, símptomes, i actuacions. Que arribi als restaurants, hospitals, escoles i que tothom sàpiga el molt que ens hi juguem.