NENS AL.LÈRGICS I LES FESTES D'ANIVERSARI

JO: Em falta menys d'un mes per fer onze anys!!! Oeee!!!

LA MEVA MARE: Un altre any que ha passat volant i el Pau ja està pensant en que és el que podem organitzar pel seu aniversari... Recordo que quan va començar a anar al cole, a P3, els pares portaven un pastís o una coca el dia de l'aniversari dels seus fills i és clar al Pau no podien donar-li. Vaig quedar amb la mestra en que deixaria fixe a la classe un paquet de galetes de les seves perquè no es sentís malament i ell també ho pogués celebrar. A l'any següent, a P4, unes mares es van assabentar de les al.lèrgies del Pau. Jo no havia dit res perquè pensava (i penso) que el nen s'havia d'acostumar a les seves limitacions, vigilar-lo però no sobreprotegir-lo perquè aprengués a conviure amb normalitat amb les seves al.lèrgies i amb les persones que no en tenen. Doncs bé, aquestes mares em van preguntar que podia menjar per tal de portar alguna cosa a la classe de la que ell també en pogués gaudir. Em van fer tan feliç!! Des d'aleshores quan hi han celebracions a classe o a fora, els pares i també els professors i els monitors ens pregunten que li poden donar. La veritat és que ens sentim molt agraïts amb tots ells.

EL MEU PARE: Normalment es menja un entrepà de pa normal (de motlle no perquè es fa amb llet) amb pernil salat o tonyina. Patates fregides de bossa (llegint abans els ingredients perquè segons quina marca posa allò de “puede contener trazas de....” i/o “Bocabits” (que estan fets de blat i que per tant els al.lèrgics al gluten no poden). Amb les begudes típiques no té cap problema i en lloc de pastís s'emporta de casa unes natilles de soia (de la marca PROVAMEL) i unes galetes de xocolata (de la marca FROLLINI que comprem a la botiga VERITAS). Ell ja es preocupa de no tocar el menjar i procura que els altres no el toquin o bé els pares els fan rentar les mans. La resta és jugar, jugar i jugar!!

JO: Quan era més petit i anàvem al “Happypark”, moltes vegades en lloc de pastís donaven “Huevos Kinder” que jo no podia menjar però igualment me'l quedava perquè després els meus pares l'obrien i jo jugava amb la joguina de dintre.

MENJAR SA I CURACIONS DE L'AL.LÈRGIA ALIMENTÀRIA

JO: Quan era més petit sempre els hi deia als pares: “Quan sigui gran menjaré formatge i cafè”

LA MEVA MARE: És veritat!! Gairebé ho havia oblidat... Quan tenia 4 o 5 anys era molt important per ell pensar que podria menjar de tot. Ara que en té 10 prefereix no provar aliments nous perquè té por de trobar-se malament. I és que ho passa fatal pobret... Però jo sempre li dic que en el fons tenim sort de que sigui al·lèrgic, ja que gràcies (o per culpa) d'això la seva alimentació i també la nostra és molt més sana del que ho seria si no li passés res. Mai podem caure en la temptació de menjar pastisseria industrial, la qual cosa evita que entrin en el seu organisme greixos saturats, sucres afegits i altres desastres, mai podem caure en la temptació de substituir una menjada per un “frankfurt”, un “biquini”, o un “mcdonald”, coses que no són igual de saludables que un bon plat de macarrons per exemple. Com a molt i no gaires vegades, ens cruspim un entrepà de pernil salat al “Pans & Company” (després d'avisar de que vigilin amb el formatge) i unes patates fregides amb ketchup (després de llegir els ingredients encara que ja n'hagi menjat altres cops, per més seguretat). Mai ha provat la llet de vaca i tot això que s'ha estalviat, doncs si voleu podem entrar en el debat de si és dolent beure llet animal, tal i com defensen alguns. Nosaltres fa 10 anys que ens hem passat a la soia. Com ell no pot menjar formatge nosaltres gairebé tampoc, i us he de dir que els nostres estómacs fa anys que ens ho agraeixen. Mai ha provat la carn de vedella i l'episodi de les “vaques boges” no ens va treure ni un minut de son, no podem abusar de la carn vermella ni que vulguem i les anàlisi del Pau són perfectes. Què més volem?
EL MEU PARE: Doncs si, una sola cosa, que el Pau no estigui en perill per una ingesta accidental (cosa que ja ens ha passat)
LA MEVA MARE: És per això que de tant en tant investiguem què hi ha de nou. Últimament hem sentit a parlar d'una teràpia que es diu NAET i de l'Arqromerteràpia. No se si ho provarem però el què tenim claríssim és que seguirem menjant com fins ara, tan saludable com ens sigui possible, buscant aliments orgànics, divertint-nos a la cuina inventant plats, fent pastissos de soia i escrivint les receptes en aquest bloc. Tothom hauria de cuidar el què menja i tothom hauria de llegir-se els ingredients del què es fica dintre del cos. No ens ho podem prendre a la lleugera perquè a la llarga la nostra salut pot sofrir les conseqüències.

NOVA RECEPTA SENSE PROTEÏNA DE VACA NI OU

Jo: El dissabte van venir els meus avis a dinar a casa i el meu pare va cuinar un dels meus plats preferits. Mmmm!! Ara us passo la recepta:

PIT DE POLLASTRE AL FORN AMB MOUSSE D'ALBERGÍNIA

El meu pare: Aquesta recepta, fàcil de fer, es pot menjar freda o calenta. És ideal tant per menjars especials com per portar en carmanyola.

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

Una albergínia,

Un parell de pits de pollastre sencers si són grossos o quatre de petits,

Una taronja grossa o dues de petites molt sucoses,

Una llimona,

Pebre vermell dolç,

Vinagre de Mòdena,

Salsa de soia,

Un polsim de pebre negre,

Oli

PREPARACIÓ

En una safata posem en adob els pits de pollastre amb el suc de les taronges, una mica de pebre negre i un regalim de salsa de soia (no cal salar la carn per que la soia ja du sal) i els deixem a la nevera un parell d'hores.

Mentrestant podem fer la mousse i per això tallem l'albergínia per la meitat i sense pelar, la posem en una planxa per marcar la pell fins que tingui un color torradet. Després la girem i deixem que es vagi coent mentre de tant en tant afegim sal, oli i pebre vermell dolç. Quan

observem que la part carnosa és cuita la retirem del foc, buidem amb una cullera la part interior de la cavitat i la posem dins d'un bol. Afegim més pebre vermell, un punt de sal (al gust), i mentre anem passant la batedora (també es pot fer amb thermomix) anem afegint oli de la mateixa forma que com quan fem maionesa. Heu d'aconseguir una textura ben suau. També podeu afegir-hi herbes al gust (comí i/o all i/o julivert i/o herbes de Provença) sempre que no domini el gust, és millor anar provant fins aconseguir una textura i gust apropiats.

Escalfem el forn a 180º i després introduïm la safata amb els pits de pollastre que quedaran cuits entre 20 i 40 minuts, tot depenent del gruix de la carn. Durant aquesta estona anirem ruixant el pollastre amb el seu propi suc i de tant en tant li donarem la volta perquè els dos cantons agafin una mica de color.

Finalment li donarem un cop de grill per acabar-lo de rostir.

La meva mare: La mousse d'albergínia es serveix d'acompanyament del pollastre però també us la podeu menjar sola amb torradetes. Està boníssima !! Ah, i si us voleu emportar el pollastre amb la carmanyola, és més pràctic tallar-lo en rodanxes.

FALTA D’INFORMACIÓ SOBRE LES AL·LÈRGIES

JO: Alguns nens del cole em diuen que com sóc al·lèrgic no puc ser fort. Com em veuen prim es pensen que no tinc força però no és veritat!!
LA MEVA MARE: I tan que no ho és!! El Pau, “gràcies” a l’al·lèrgia porta una alimentació molt sana, ja que està obligat a no menjar porqueries. Quina sort!! Bé, són nens i no li hem de donar més importància però potser fets com aquests reflecteixen que hi ha falta d’informació sobre les al·lèrgies, en especial de les al·lèrgies alimentàries exceptuant la del gluten. Els celíacs s’han espavilat i actualment podem trobar menjar sense gluten en molts supermercats i botigues, però és díficilíssim trobar productes (sobretot referits a les postres) que no continguin ou o proteïna de vaca en cap dels seus formats i si ets al·lèrgic a les dues coses alhora ja ni t’ho explico.... Els que en sou ja ho sabeu. A nosaltres sovint ens passa que el record que li queda a la gent és que el Pau és al·lèrgic al gluten (justament la única al·lèrgia que no té), és com si la deducció fos que si tens al·lèrgia als aliments ets al·lèrgic al gluten. I jo crec que això ve donat perquè als mitjans de comunicació es parla més del gluten que de les altres al·lèrgies. Falta ampliar la informació sobre els altres aliments. La majoria de restaurants no estan preparats, el personal no en té ni idea del que els hi parles i sovint et miren de mala gana quan els hi preguntes com està fet un menjar. Dos excepcions que nosaltres hem trobat: el restaurant d’IKEA on tenen un llibre amb els ingredients de tots els plats i la gelateria Häagen Dazs on els encarregats reben formació en aquest àmbit, així en Pau s’ha pogut delectar amb els seus sorbets. (Tot i que cada vegada que hi anem ho tornem a preguntar per si de cas ho han canviat. S’HA DE SER PREVINGUT!!)

També falta informació sobre els símptomes ocasionats per l’al·lèrgia als aliments i falta formació que sovint és suplerta per les bones intencions. Aquesta formació hauria de ser obligatòria per tot el personal de les escoles, sobretot els de menjador (cuiners i monitors). I per què? Doncs en primer lloc perquè la rapidesa en l’actuació pot ser essencial en casos extrems i en segon lloc per prendre’s seriosament qualsevol recomanació dels pares (no pensar que és sobreprotecció) i qualsevol indicació dels propis nens (no pensar que diuen mentides!!)

El que em resulta estrany és que la Generalitat té tota la informació en la seva web http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1352/index.html i que també té un protocol d’actuació a les escoles http://www.xtec.cat/innovacio/salut/ i en canvi no sembla que aquesta hagi arribat a tots els centres.

Us heu fixat que algunes vegades a les pelis o a les series de televisió, els nens “tontets” són al·lèrgics? Crec que això també és degut a la falta d’informació, el que provoca una frivolitat perillosa per part d’alguns professionals que s’hi dediquen. El tema de l'al·lèrgia es fa servir com a recurs per fer riure, aquell nen que sempre esternuda i li cauen els mocs ... o bé el nen al·lèrgic és sinònim de reprimit, que no sap divertir-se ... Jo crec que això és un missatge perjudicial ja que els nens que ho són poden sentir-se malament i els que no ho són poden pensar que això de ser al·lèrgic és alguna cosa de la que es poden riure. Tot i que crec que encara que siguis al·lèrgic s’ha de procurar fer vida normal i no obsessionar-se, el que no pot ser és que no es respecti a les persones i sobretot als nens que ho pateixen. En canvi a la pel·lícula “Lluvia de albóndigas”, on hi surt una noia al·lèrgica al pol·len, la forma de tractar-ho és força correcte. Sempre hauria de ser així. A part de que fan un “lleuger” intent d’anar contra el menjar escombraries. Mireu la web, és molt divertida pels nens.

http://www.sites.sonypicturesreleasing.es/sites/lluvia_albondigas/index.html

ADDITIUS

JO: La meva mare ha trobat unes galetes noves que m’agraden molt però ara estem de proves. Si em van bé ja us diré quines són.

LA MEVA MARE: En teoria i segons els ingredients se les pot menjar però anem amb prudència. Quan era més petit menjava unes galetes que li encantaven, però passat un temps va començar a tenir diarrea i no trobàvem la causa. Un dia vam anar a un forn on tenien un fullet amb la llista dels additius alimentaris (el tinc penjat a la nevera). I allà vam descobrir que moltes galetes porten lecitina que s’utilitza com a emulgent dels greixos, però la lecitina pot sortir de la soia o del rovell de l’ou. Si només diu lecitina és que ve de l’ou !!! En cas contrari posa lecitina de soia. I, què portaven aquelles galetes que tant li agradaven? Lecitina, i a què és al·lèrgic el Pau? A l’ou. Total, que va deixar de menjar aquestes galetes i es va acabar la diarrea. Compreneu per què estem de proves oi? Aneu amb compte al introduir aliments nous i vigileu els ingredients, de vegades els canvien sense avisar !!!!!

UN NEN AL.LÈRGIC MENJANT FORA DE CASA

Hola!!
JO: Aquest cap de setmana he anat fora de la meva ciutat a fer un Màster de música. Perquè estudio música des dels 4 anys, sabeu? EL MEU PARE: Com que no coneixíem els restaurants de la zona m’he aixecat aviat els dos dies i he preparat el menjar per emportar-nos-el. Gaspatxo (Alvalle), amanida de pasta de llacets amb tonyina i olives, pollastre a la planxa i un plàtan. El que és clar, és que no deixarem de fer cap activitat per culpa de l’al·lèrgia. LA MEVA MARE: He posat les carmanyoles en una bossa que tinc molt "mona" i he afegit cereals per si tenia gana a mig matí, un iogurt i un tros de pastís fet per nosaltres per berenar (ja vam publicar la recepta). A més de ser ecològiques, les carmanyoles i les bosses per a carmanyoles ara estan de “moda” fins i tot n’hi han que les compren al Japó

http://shinzikatoh.com/shop/catalog/default.php?cPath=33_59_253

però tranquils, amb una bossa (de roba es clar) i la carmanyola de tota la vida n’hi ha prou.
També m’he endut el Ventolín per si de cas... No fa gaire en un restaurant el Pau es va començar a tapar i sort en vam tenir del Ventolín. En teoria no podia ser del menjar, jo crec que va ser del aire condicionat, tot i que no és al·lèrgic als àcars ....... Investigaré ....
JO: M’ho he passat molt bé fent aquest curs i a més aquesta nit farem un Concert!!!

ESTRENEM EL BLOC AMB LA RECEPTA D'UN PASTÍS

JO: La meva família i jo hem decidit fer un bloc on explicarem les nostres "aventures al.lèrgiques"
LA MEVA MARE: És a dir, experiències viscudes que poden servir pels pares i pels nens que descobreixen per primer cop el món de les al.lèrgies alimentàries. Un bloc senzill i divertit, amb receptes de cuina i altres cosetes, per ajudar, sobretot, a relativitzar aquest problema que en un primer moment pot semblar molt gran, però que després es viu amb tota naturalitat.
I us preguntareu: Per què ara i no quan en Pau era més petit?
JO: Jo perquè era petit i no sabia escriure
LA MEVA MARE: Nosaltres perquè bastanta feina teníem en aprendre a ser pares i a més, en aprendre a ser pares d'un nen al.lèrgic a moltíssims aliments, amb tots els ensurts que t'emportes al anar-ho descobrint.
EL MEU PARE: Només volem explicar les nostres experiències i transmetre el missatge de que tot es pot superar amb valentia, imaginació i amb l'ajuda de tots els que t'estimen.
JO: Ara us diré al que sóc al.lèrgic.
A:
La Proteïna de vaca (llet, carn de vedella, formatge, iogurt)
L'Ou cru (Fa poc que puc menjar OU BEN CUIT !! però cru ni tocar-lo !!!!!!!!)
Els Llegums (cigrons, mongetes, llenties, pèsols)
El Marisc i el Peix de roca
Els Cacauets
La Xocolata (Mantega de cacau, pasta de cacau)
La pell del préssec

i per tant tampoc puc menjar aliments que portin sèrum de llet, i n'hi han molts. LLEGIU SEMPRE ELS INGREDIENTS!!!

I aquí va una recepta de pastís feta pel meu pare (el cuiner de casa, perquè la meva mare només fa cuina de supervivència):
PASTÍS O PA DE PESSIC AMB IOGURT DE SOIA
Aclariment: Nosaltres fem servir el iogurt de soia NADOLÇ (aquest ens costa de trobar) o el SOJASUN (que el trobem al supermercat del Corte Inglés), perquè n'hem provat d'altres marques, que tot i que els ingredients en teoria me'ls puc menjar, em piquen a la gola...

INGREDIENTS

(Utilitzarem la terrina buida del iogurt per fer les dosis de l’oli, el sucre i la farina)

1 iogurt natural de soia

1 pell de llimona

50 grams de pinyons

un polsim de canyella (no és imprescindible)

4 ous / SI SOU AL.LÈRGICS AL OU podeu posar en comptes dels ous el suc de dues taronges

1 envàs del iogurt ple d’oli d’oliva

3 envasos del iogurt plens de sucre

3 envasos del iogurt plens de farina /SI SOU CELÍACS en comtes de farina poseu la mateixa quantitat de farina sense gluten Schär (Aquesta la trobem als supermercats Esclat o al Corte Inglés, doncs tenim una nebodeta al.lèrgica al gluten)

1 sobre de llevat en pols.

Per la recepta sense gluten podeu trobar informació aquí:

 

-->http://www.celiacos.com/2008/07/28/pan-sin-gluten-conoce-sus-levaduras

Escalfem el forn a 180º

Ratllem la pell de la llimona i la barregem amb el sucre, un polsim de canyella i el iogurt de soia. Sense deixar de remenar afegim els ous (o el suc de la taronja), afegim l’oli i finalment la farina amb el llevat remenat.

Mullem un recipient rodó amb oli i tirem una mica de farina per que no se'ns enganxi el pastís. Aboquem el contingut de la pasta dintre. Tirem pel damunt els pinyons i un polsim de sucre, baixem la temperatura del forn a 160º i ja podem posar el recipient dintre durant uns 40/50 minuts (depèn del forn)

JO: I ja us el podeu menjar.
LA MEVA MARE: Bé, abans deixeu-lo refredar!!