BURRETS CATALANS AMB ALVOCAT-MOLA!!

Recepta adaptada dels “Burritos” mexicans amb güacamole a Burrets catalans amb alvocat-mola!

Ingredients per a 4 persones:

Per a l'Alvocat-mola

3 Alvocats madurs

½ ceba petita

1 tomàquet madur

½ Pebrot verd petit

½ Pebrot vermell petit

Sal (al gust)

Pebre negre (al gust)

3 cullerades soperes d'oli d'oliva

Per al farcit dels Burrets catalans

Per al suc de tomàquet

1 ceba petita

5 tomàquets madurs

½ llimona

50 cc. d' oli d'oliva

Polsim de pebre vermell dolç

1 rajolí de vinagre de Mòdena

Per a les verduretes

1 ceba gran

2 alls

1 pebrot verd

1 pebrot vermell

1 carbassó

Herbes de Provença

50 cc. d'oli d'oliva

½ got de vi blanc sec

I com a carns

2 pits de pollastre filetejats

4 talls prims de llom

Curri

-->

Elaboració de l'Alvocat-mola

Tallem els alvocats per la meitat, els traiem l'os i la pell amb una cullera. Els posem dins d'un bol, tirem un polsim de sal i amb una forquilla els anem aixafant fins aconseguir una pasta homogènia. És molt important fer-ho a mà perquè utilitzar la batedora canvia totalment la textura i sobretot el sabor. Amb un ratllador triturem la ceba, els pebrots i el tomàquet mentre anem barrejant i xafant amb la forquilla, afegim també el suc de mitja llimona i rectifiquem amb sal i pebre al gust.

Elaboració del farcit del Burret català (espero que el qui té la patent no ens denunciï....)

Les verduretes

En una paella posem l'oli a escalfar juntament amb els alls filetejats, un cop daurats afegim la ceba tallada a trossos petits. Quan prengui una mica de color afegirem el pebrot tallat també a fines tiretes no massa llargues. Finalment el carbassó sense pell també a trossos. Tirem el vi blanc i el reduïm poc a poc fins que tot quedi ben cuit. Cinc minuts abans afegim les herbes.

El suc de tomàquet

En una altra paella escalfem l'oli i posem a rostir la ceba ratllada lentament, afegim un rajolí de vinagre de Mòdena i anem remenant fins que quedi ben daurada. Ratllem els tomàquets i els afegim a la paella, seguim remenant de tant en tant i el deixem fent xup xup fins que quedi una salsa espessa.

-->

Les carns

Les salpebrem una mica i les tallem en tiretes petites i no massa llargues. Posem la carn en una planxa amb una mica d'oli, tirem el curri per damunt i la saltegem per que es vagi fent poc a poc. Quan estigui ben torrada la traiem del foc. És clar que això va al gust del consumidor però a mi m'agrada més aviat torradeta per que li dóna textura al costat de les verduretes.

L'Alvocat-mola el servim sense el formatge perquè som al·lèrgics però igualment està molt bo. Ens el mengem amb els “nachos” triangulars que venen en els supers. N'hi han de diferents gustos però no tots els podem menjar,

sobretot llegiu els ingredients!!. De totes formes a Veritas en trobem uns que només tenen farina de blat de moro. Us he de dir que entre el Pau i nosaltres els fulminem i mai no deixem res dins del bol.

-->

Pel que fa els Burrets servirem en bols diferents cada un dels plats abans elaborats i es tracta que els comensals es “fabriquin” els seus Burrets catalans de la següent manera:

1. Agafem una “tortita” mexicana que amb anterioritat hem escalfat en una planxa o al microones i la posem damunt del plat. Per les “tortitas” hi ha 3 opcions. Una és comprar-les en els supers habituals, però aquestes no són 100% de farina de blat de moro, i si sou al.lèrgics al gluten..... La segona és buscar-les a Veritas o botigues mexicanes on les trobareu 100% de blat de moro. A prop de casa nostra hi ha una bodegueta que en té!! I tercera fer-les vosaltres mateixos. (Si la voleu tenim la recepta)

2. Hi posem una mica de suc de tomàquet

3. Ara una cullerada d'herbes

4. I per damunt uns trossets de carn

5. Ara l'enrotllem (heu de mirar de no posar massa quantitat o serà difícil de fer el Burret), el tanquem per sota, i...


6.Ja ens el podem menjar, mmm!! que bons...

ELS GELATS DE GEL I ELS NENS AL.LÈRGICS

JO: A vegades els meus pares fan gelats de gel a casa.

LA MEVA MARE: Sí és veritat. Ens van regalar un estri de cuina, una mena de tub de plàstic on hi poses el suc d'una fruita (llimona per exemple) barrejat amb sucre i el guardes al congelador. Està molt bo però el sabor s'en va ràpidament i al final et quedes amb el gust de l'aigua del gel.

JO: A mi el gelat que m'agrada més és el Calippo de coca-cola i el de pinya amb taronja

LA MEVA MARE: Aquest gelat és el que normalment es menja. L'altre dia, però, vam demanar en un restaurant un gelat de gel de la Nestlé que es diu FANTASMIKOS. Naturalment primer vam llegir els ingredients i no se'l va poder menjar perquè portava proteïna de llet i llet desnatada en pols. Pobret ja està resignat... però el que jo em pregunto és perquè un gelat que es fa amb gel i fruita ha de portar proteïna de llet i llet en pols? Es veu que serveix per corregir el sabor.... però perquè hem de corregir el sabor de la fruita? Independentment de l'al.lèrgia la meva reflexió va encaminada al perquè ens estem acostumant a que ens enganyin amb el sabor dels aliments i sobretot perquè deixem que ho facin amb els nostres fills. Vinga proteïna de llet o sèrum de llet o llet en pols i vinga edulcorants!! I vinga conservants!! Us heu fixat en tot el que porten alguns caramels o la pastisseria industrial o les begudes de cola o d'altres sabors? No crec que sigui massa bo per la salut.

Hauríem d'acostumar als nostres fills a menjar els aliments de la terra, tal com la terra ens els dóna i hauríem de poder consumir productes d'agricultura orgànica perquè els productes químics que s'estan utilitzant actualment són nocius, i hauríem de lluitar perquè no és fessin servir tans additius i tantes enganyifes que només són útils per enllaminir als nens i que no vulguin altres aliments més sans. I si no mireu-vos aquest fragment d'un documental fet a França que és diu “Els nostres fills ens acusaran” i que parla dels productes químics en l'agricultura i la seva relació amb l'augment entre la població del càncer i d'altres malalties.

MACARRONS DE SUPERVIVÈNCIA

JO: M'agraden molt els macarrons de la meva mare!!!

LA MEVA MARE: Si seguiu el bloc sabreu que lo meu no és la cuina. A casa el cuiner és el pare de la criatura, jo només faig cuina de supervivència. Però és clar, amb un nen al.lèrgic als aliments, això és molt difícil doncs aquelles coses que es poden fer ràpides quan arribes tard a casa i el nen té gana, tu no les pots fer perquè el seu organisme no les admet. Com fer una truiteta o un ou ferrat que es fa en un moment, o menjar-se un “biquini” pel camí, o fer uns macarrons amb salsa de tomàquet de pot perquè fer la salsa amb tomàquet natural porta més temps. Doncs ara he trobat una conserva de tomàquet fregit que el Pau pot menjar i que està en els supermercats normals perquè és de la Gallina Blanca. No porta additius ni conservants. I tampoc gluten. Així és que en tinc sempre a casa i ho faig servir en moments de “vida o mort”. Si anem amb temps continuem fent la salsa de tomàquet a mà, perquè tot i que aquesta que us comento queda bastant bona no hi ha res com els ingredients naturals ja sigui per al paladar o bé per a la salut.

NENS AL.LÈRGICS I LES FESTES D'ANIVERSARI

JO: Em falta menys d'un mes per fer onze anys!!! Oeee!!!

LA MEVA MARE: Un altre any que ha passat volant i el Pau ja està pensant en que és el que podem organitzar pel seu aniversari... Recordo que quan va començar a anar al cole, a P3, els pares portaven un pastís o una coca el dia de l'aniversari dels seus fills i és clar al Pau no podien donar-li. Vaig quedar amb la mestra en que deixaria fixe a la classe un paquet de galetes de les seves perquè no es sentís malament i ell també ho pogués celebrar. A l'any següent, a P4, unes mares es van assabentar de les al.lèrgies del Pau. Jo no havia dit res perquè pensava (i penso) que el nen s'havia d'acostumar a les seves limitacions, vigilar-lo però no sobreprotegir-lo perquè aprengués a conviure amb normalitat amb les seves al.lèrgies i amb les persones que no en tenen. Doncs bé, aquestes mares em van preguntar que podia menjar per tal de portar alguna cosa a la classe de la que ell també en pogués gaudir. Em van fer tan feliç!! Des d'aleshores quan hi han celebracions a classe o a fora, els pares i també els professors i els monitors ens pregunten que li poden donar. La veritat és que ens sentim molt agraïts amb tots ells.

EL MEU PARE: Normalment es menja un entrepà de pa normal (de motlle no perquè es fa amb llet) amb pernil salat o tonyina. Patates fregides de bossa (llegint abans els ingredients perquè segons quina marca posa allò de “puede contener trazas de....” i/o “Bocabits” (que estan fets de blat i que per tant els al.lèrgics al gluten no poden). Amb les begudes típiques no té cap problema i en lloc de pastís s'emporta de casa unes natilles de soia (de la marca PROVAMEL) i unes galetes de xocolata (de la marca FROLLINI que comprem a la botiga VERITAS). Ell ja es preocupa de no tocar el menjar i procura que els altres no el toquin o bé els pares els fan rentar les mans. La resta és jugar, jugar i jugar!!

JO: Quan era més petit i anàvem al “Happypark”, moltes vegades en lloc de pastís donaven “Huevos Kinder” que jo no podia menjar però igualment me'l quedava perquè després els meus pares l'obrien i jo jugava amb la joguina de dintre.

MENJAR SA I CURACIONS DE L'AL.LÈRGIA ALIMENTÀRIA

JO: Quan era més petit sempre els hi deia als pares: “Quan sigui gran menjaré formatge i cafè”

LA MEVA MARE: És veritat!! Gairebé ho havia oblidat... Quan tenia 4 o 5 anys era molt important per ell pensar que podria menjar de tot. Ara que en té 10 prefereix no provar aliments nous perquè té por de trobar-se malament. I és que ho passa fatal pobret... Però jo sempre li dic que en el fons tenim sort de que sigui al·lèrgic, ja que gràcies (o per culpa) d'això la seva alimentació i també la nostra és molt més sana del que ho seria si no li passés res. Mai podem caure en la temptació de menjar pastisseria industrial, la qual cosa evita que entrin en el seu organisme greixos saturats, sucres afegits i altres desastres, mai podem caure en la temptació de substituir una menjada per un “frankfurt”, un “biquini”, o un “mcdonald”, coses que no són igual de saludables que un bon plat de macarrons per exemple. Com a molt i no gaires vegades, ens cruspim un entrepà de pernil salat al “Pans & Company” (després d'avisar de que vigilin amb el formatge) i unes patates fregides amb ketchup (després de llegir els ingredients encara que ja n'hagi menjat altres cops, per més seguretat). Mai ha provat la llet de vaca i tot això que s'ha estalviat, doncs si voleu podem entrar en el debat de si és dolent beure llet animal, tal i com defensen alguns. Nosaltres fa 10 anys que ens hem passat a la soia. Com ell no pot menjar formatge nosaltres gairebé tampoc, i us he de dir que els nostres estómacs fa anys que ens ho agraeixen. Mai ha provat la carn de vedella i l'episodi de les “vaques boges” no ens va treure ni un minut de son, no podem abusar de la carn vermella ni que vulguem i les anàlisi del Pau són perfectes. Què més volem?
EL MEU PARE: Doncs si, una sola cosa, que el Pau no estigui en perill per una ingesta accidental (cosa que ja ens ha passat)
LA MEVA MARE: És per això que de tant en tant investiguem què hi ha de nou. Últimament hem sentit a parlar d'una teràpia que es diu NAET i de l'Arqromerteràpia. No se si ho provarem però el què tenim claríssim és que seguirem menjant com fins ara, tan saludable com ens sigui possible, buscant aliments orgànics, divertint-nos a la cuina inventant plats, fent pastissos de soia i escrivint les receptes en aquest bloc. Tothom hauria de cuidar el què menja i tothom hauria de llegir-se els ingredients del què es fica dintre del cos. No ens ho podem prendre a la lleugera perquè a la llarga la nostra salut pot sofrir les conseqüències.

NOVA RECEPTA SENSE PROTEÏNA DE VACA NI OU

Jo: El dissabte van venir els meus avis a dinar a casa i el meu pare va cuinar un dels meus plats preferits. Mmmm!! Ara us passo la recepta:

PIT DE POLLASTRE AL FORN AMB MOUSSE D'ALBERGÍNIA

El meu pare: Aquesta recepta, fàcil de fer, es pot menjar freda o calenta. És ideal tant per menjars especials com per portar en carmanyola.

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

Una albergínia,

Un parell de pits de pollastre sencers si són grossos o quatre de petits,

Una taronja grossa o dues de petites molt sucoses,

Una llimona,

Pebre vermell dolç,

Vinagre de Mòdena,

Salsa de soia,

Un polsim de pebre negre,

Oli

PREPARACIÓ

En una safata posem en adob els pits de pollastre amb el suc de les taronges, una mica de pebre negre i un regalim de salsa de soia (no cal salar la carn per que la soia ja du sal) i els deixem a la nevera un parell d'hores.

Mentrestant podem fer la mousse i per això tallem l'albergínia per la meitat i sense pelar, la posem en una planxa per marcar la pell fins que tingui un color torradet. Després la girem i deixem que es vagi coent mentre de tant en tant afegim sal, oli i pebre vermell dolç. Quan

observem que la part carnosa és cuita la retirem del foc, buidem amb una cullera la part interior de la cavitat i la posem dins d'un bol. Afegim més pebre vermell, un punt de sal (al gust), i mentre anem passant la batedora (també es pot fer amb thermomix) anem afegint oli de la mateixa forma que com quan fem maionesa. Heu d'aconseguir una textura ben suau. També podeu afegir-hi herbes al gust (comí i/o all i/o julivert i/o herbes de Provença) sempre que no domini el gust, és millor anar provant fins aconseguir una textura i gust apropiats.

Escalfem el forn a 180º i després introduïm la safata amb els pits de pollastre que quedaran cuits entre 20 i 40 minuts, tot depenent del gruix de la carn. Durant aquesta estona anirem ruixant el pollastre amb el seu propi suc i de tant en tant li donarem la volta perquè els dos cantons agafin una mica de color.

Finalment li donarem un cop de grill per acabar-lo de rostir.

La meva mare: La mousse d'albergínia es serveix d'acompanyament del pollastre però també us la podeu menjar sola amb torradetes. Està boníssima !! Ah, i si us voleu emportar el pollastre amb la carmanyola, és més pràctic tallar-lo en rodanxes.

FALTA D’INFORMACIÓ SOBRE LES AL·LÈRGIES

JO: Alguns nens del cole em diuen que com sóc al·lèrgic no puc ser fort. Com em veuen prim es pensen que no tinc força però no és veritat!!
LA MEVA MARE: I tan que no ho és!! El Pau, “gràcies” a l’al·lèrgia porta una alimentació molt sana, ja que està obligat a no menjar porqueries. Quina sort!! Bé, són nens i no li hem de donar més importància però potser fets com aquests reflecteixen que hi ha falta d’informació sobre les al·lèrgies, en especial de les al·lèrgies alimentàries exceptuant la del gluten. Els celíacs s’han espavilat i actualment podem trobar menjar sense gluten en molts supermercats i botigues, però és díficilíssim trobar productes (sobretot referits a les postres) que no continguin ou o proteïna de vaca en cap dels seus formats i si ets al·lèrgic a les dues coses alhora ja ni t’ho explico.... Els que en sou ja ho sabeu. A nosaltres sovint ens passa que el record que li queda a la gent és que el Pau és al·lèrgic al gluten (justament la única al·lèrgia que no té), és com si la deducció fos que si tens al·lèrgia als aliments ets al·lèrgic al gluten. I jo crec que això ve donat perquè als mitjans de comunicació es parla més del gluten que de les altres al·lèrgies. Falta ampliar la informació sobre els altres aliments. La majoria de restaurants no estan preparats, el personal no en té ni idea del que els hi parles i sovint et miren de mala gana quan els hi preguntes com està fet un menjar. Dos excepcions que nosaltres hem trobat: el restaurant d’IKEA on tenen un llibre amb els ingredients de tots els plats i la gelateria Häagen Dazs on els encarregats reben formació en aquest àmbit, així en Pau s’ha pogut delectar amb els seus sorbets. (Tot i que cada vegada que hi anem ho tornem a preguntar per si de cas ho han canviat. S’HA DE SER PREVINGUT!!)

També falta informació sobre els símptomes ocasionats per l’al·lèrgia als aliments i falta formació que sovint és suplerta per les bones intencions. Aquesta formació hauria de ser obligatòria per tot el personal de les escoles, sobretot els de menjador (cuiners i monitors). I per què? Doncs en primer lloc perquè la rapidesa en l’actuació pot ser essencial en casos extrems i en segon lloc per prendre’s seriosament qualsevol recomanació dels pares (no pensar que és sobreprotecció) i qualsevol indicació dels propis nens (no pensar que diuen mentides!!)

El que em resulta estrany és que la Generalitat té tota la informació en la seva web http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1352/index.html i que també té un protocol d’actuació a les escoles http://www.xtec.cat/innovacio/salut/ i en canvi no sembla que aquesta hagi arribat a tots els centres.

Us heu fixat que algunes vegades a les pelis o a les series de televisió, els nens “tontets” són al·lèrgics? Crec que això també és degut a la falta d’informació, el que provoca una frivolitat perillosa per part d’alguns professionals que s’hi dediquen. El tema de l'al·lèrgia es fa servir com a recurs per fer riure, aquell nen que sempre esternuda i li cauen els mocs ... o bé el nen al·lèrgic és sinònim de reprimit, que no sap divertir-se ... Jo crec que això és un missatge perjudicial ja que els nens que ho són poden sentir-se malament i els que no ho són poden pensar que això de ser al·lèrgic és alguna cosa de la que es poden riure. Tot i que crec que encara que siguis al·lèrgic s’ha de procurar fer vida normal i no obsessionar-se, el que no pot ser és que no es respecti a les persones i sobretot als nens que ho pateixen. En canvi a la pel·lícula “Lluvia de albóndigas”, on hi surt una noia al·lèrgica al pol·len, la forma de tractar-ho és força correcte. Sempre hauria de ser així. A part de que fan un “lleuger” intent d’anar contra el menjar escombraries. Mireu la web, és molt divertida pels nens.

http://www.sites.sonypicturesreleasing.es/sites/lluvia_albondigas/index.html